Les lectures del 3r diumenge de quaresma

Ex 20, 1-17
Déu parla al poble que surt d’Egipte, i comença per presentar-se: “Jo sóc el Senyor el teu Déu”; després els recorda el què ha fet per ells: “t’he fet sortir d’Egipte, on eres esclau”, i llavors comencen els Manaments. Déu alliberador, dóna la Llei com un camí d’aprenentatge de la llibertat, que és el sentit de començar amb la prohibició de la idolatria: “No tinguis cap altre déu fora de mi”. La definició d’un ídol és allò que arriba a fer de nosaltres un esclau ... i això compta encara avui: una secta, el diner, la droga, Internet, etc, que poden acabar ocupant el nostre pensament, oblidant-nos de la resta.

Tota imatge de Déu queda prohibida, perquè serà falsa. St. Agustí deia que si en la teva recerca has arribat a conèixer com és Déu ... deixeu corre, perquè segur que no és això.

Pot cridar l’atenció un Déu que castiga, però en aquella època era inconcebible un Déu que no castigués.

Els primers manaments es refereixen a la nostra relació amb Déu, i després venen els relacionats amb els altres. La relació amb Déu i la relació amb els altres, estan estretament lligades. Els manaments ensenyen a viure en coherència amb els demes, i la ruta que cal seguir per anar tots plegats vers Déu.
...................................................................
Jn 2, 13-25
Al contrari que els sinòptics, Joan situa aquest esdeveniment al començament de la vida pública de Jesús, per així remarcar, d’entrada, la seva ruptura amb el judaisme oficial.

Si bé la violència de Jesús és inesperada, les seves paraules encara ho són més: “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Aquest retret als venedors fa entendre que Jesús es pren per un profeta; Jeremies havia dit “aquest temple que porta el meu nom ¿us penseu que és una cova de lladres?” (Jr 7, 11). O potser per Messies, segons l’anunci de Zacaries “aquell dia no hi haurà cap més negociant en el temple del Senyor de l’univers” (Za 14, 21b). Però encara més, al parlar del Temple de Jerusalem, gosa dir “la casa del meu Pare”. Davant d’aquestes pretensions, s’explica la indignació dels jueus, que diuen a Jesús “amb quin senyal demostres que pots obrar així?”.

La resposta de Jesús sols serà entesa pels creients després de la Resurrecció, encara que pels jueus, “tres dies” era una manera simbòlica habitual d’afirmar que “Déu intervindrà”.

Cal remarcar la diferent manera d’actuar Jesús, segons a qui es dirigeix. Tracta amb moderació als comerciants de coloms, que aprovisionen als pobres, a qui, fins i tot, explica les raons del seu gest, i severament als que venien bous i moltons, evidentment, als rics. Tomba les taules dels canvistes, de la moneda romana (que duia l’efígie de l’emperador) per la del Temple, que era el negoci dels sacerdots.

JiR