25/4/09

Les lectures del 3r diumenge de Pasqua

Ac 3, 13-15, 17-19
Pere ve de curar un invàlid, a la porta del Temple. Després d’això, el poble està ben disposat a escoltar les seves explicacions. Tots esperaven un Messies i tots coneixien l’Escriptura, però ... Pere intenta obrir-los els ulls.

L’error va ser no haver reconegut en Jesús el Messies, encara que no s’assemblava gaire amb el Messies que esperaven; cal reconèixer que, també segons l’Escriptura, s’esperava un rei que alliberaria el poble, un profeta que portaria la salvació, un Fill de l’home victoriós ... Pere els tranquil·litza: van ser responsables de la mort de Jesús, però en realitat “ja sé que no sabíeu el què fèieu” ... ara, però, “penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats”.

Pere mostra la continuïtat entre “El Déu d’Abraham, d’Isaac ...” i Jesús, i inicia aquí un repàs dels antics títols: Servent, que evoca el què diu Isaïes; Sant, la visió del Senyor assegut en un tron, també de Isaïes; Just, una altre característica de Déu; qui obre el camí de la vida, el primer que passà de la mort a la vida. No hi ha cap ruptura entre les promeses de Déu i la realitat actual.
...................................................................

Lc 24, 35-48
En una primera part del text, Lluc ens vol donar uns signes tangibles de la realitat de la Resurrecció; Jesús mostra als deixebles que no és pas un esperit o un fantasma, sinó que té un cos (pot menjar), i el van crucificar (“mireu les mans i els peus”). Es vol fer entendre que hi ha una continuïtat amb la seva existència humana, que va viure amb els deixebles.

Després de mostrar la seva identitat, Jesús inicia amb els Onze la mateixa pedagogia que amb els deixebles d’Emmaús ... les Escriptures, ben interpretades, ho expliquen tot.

Els deixebles sols tenien la imatge del Jesús amb qui, feia poc, havien conviscut ... i és per això que ara no el coneixen. Sant Agustí ho explica dient que ara Jesús “sent Ell mateix, no és el mateix”.

Hi ha una expressió que el text va repetint: “calia que ...”. Fa referència al compliment del projecte de Déu, que depassa la intel·ligència dels homes, però que se’n poden fer una idea llegint i meditant l’Escriptura, en que es podrà veure que aquest designi de Déu s’acompleix en Jesús.

Així, poc a poc, els deixebles assumiran que la Resurrecció també els afecta a ells ... en tindran de ser testimonis.