30/4/09

les lectures del 4rt diumenge de Pasqua

Ac 4, 8-12
Pere i Joan han curat un malalt, i les autoritats jueves els detenen, els fan comparèixer davant el Sanedrí, i els pregunten amb quin poder han fet això. Lluc té cura de precisar, ja d’entrada, que Pere respon “ple de l’Esperit Sant”, amb lo qual vol donar a entendre que el que dirà és important, i que fa falta coratge per dir-ho.

Pere els contesta “pel poder del nom de Jesucrist ...”, i després atribueix a Jesús la salvació, malgrat que el títol de “salvador” era estrictament reservat a Déu i, per tant, era una afirmació absolutament escandalosa i no acceptable pels jueus.

Però encara més, després, citant el Salm 118, 22, els diu que Jesús, “la pedra rebutjada pels constructors (vosaltres), ara és la pedra principal”, fent referència a la pedra que tanca la volta, o element superior que corona l’edifici, que sosté l’edifici.
...................................................................

Jn 10, 11-18
Als seus orígens, Israel era un poble de pastors nòmades i, així, en l’Antic Testament, els reis o dirigents del poble eren comparats, sovint, a uns pastors. Ez 34, 1-10, és una crítica als reis que, en lloc de pasturar el poble d’Israel, es pasturen ells mateixos. Jr 31, 10, anuncia que aplegarà i guardarà Israel, com un pastor el seu ramat. 2Sa 5, 2, el Senyor diu que David pasturarà el seu poble. El Salm 23 és un clam a Déu: “el Senyor és el meu Pastor ...”.

En aquest text, es reprèn el tema aplicant-lo a Jesús, com a Bon Pastor que condueix i protegeix les ovelles (el poble), perquè les coneix i elles el coneixen; en llenguatge bíblic, “conèixer” implica l’amor, els esposos es “coneixen”. Hi ha una relació personal i recíproca, que Jesús compara amb l’amor que hi ha entre Ell i el Pare ... un amor tan intens que no dubta, si cal, a donar la vida.

La referència a les altres ovelles és remarcable. L’amor de Jesús no és pas selectiu, està obert a tothom, la seva missió no té límits: “hi haurà un sol ramat i un sol pastor”.

JiR