8/5/09

les lectures de 5è diumenge de Pasqua

Ac 9, 24-31
Es comprensible que, d’entrada, no acceptessin Pau. Per ells, era encara el Saule que els havia perseguit, i havia col·laborat en la mort d’Esteve. A més, el seu bateig va ser una decisió d’Ananies, a Damasc, molt lluny de Jerusalem.

Bernabé era un jueu convertit, procedent de Xipre, que va vendre una propietat per posar el preu als peus dels apòstols. No havia pas estat amb Pau en el camí de Damasc, quan va ser convertit per Jesús, però se’l creu quan Pau li explica. Llavors, Bernabé el recolza i el “va presentar als apòstols”, no als deixebles, considerant-lo així com un apòstol, al ser convertit pel mateix Jesús.

Pau discuteix amb els jueus de parla grega, i suscita una violenta oposició, sense que en sapiguem els motius. Davant d’aquest afer, els seus nous amics pensen que el més prudent és conduir-lo cap a Tars.

Tot això, però, no posa traves al creixement de l’Església, que s’anava consolidant “gràcies al consol de l’Esperit Sant”. Lluc no oblida mai esmentar el qui és omnipresent des del inici de l’Església: l’Esperit Sant.
...................................................................

Jn 15, 1-8
L’evangeli ens presenta una al·legoria sobre la vinya. A través de la imatge de la vinya, es descriuen la relació de Jesús amb el Pare i de Jesús amb els deixebles. En l’Antic Testament, aquesta imatge servia per parlar de l’amor de Déu per Israel, el seu poble, i que no sempre era correspost: “... n’esperava justícia, i per tot veu injustícies ...” (Is 5, 1-7).

Reprenent la imatge de la vinya, Jesús ens ve a dir que amb Ell es realitza una nova Aliança entre els homes i Déu: “Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater”. El Pare vinyater acompleix el seu treball per la paraula del Fill (“el cep veritable”), però el sarment (el poble) no dóna fruit si no es manté unit al cep. Jesús és la saba que alimenta els sarments perquè donin fruit. Aquesta unió, però, és una opció personal que porta conseqüències.

El v. 7 subratlla les condicions per demanar: “si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres”. Per la pregària es continuarà el treball de neteja de la vinya, de purificació per part de Déu, que permetrà que la saba del cep pugui circular i els sarments produeixin raïms.