22/5/09

les lectures del diumenge de l'Ascensió

Ac 1, 1-13
Crida l’atenció els 40 dies entre la Resurrecció i la Ascensió. En l’AT, 40 dies, sovint significa un temps de preparació; Moisès passa 40 dies al Sinaí (Ex 24, 18); Elies, 40 dies per arribar a l’Horeb on trobarà una nova missió (1Re 19, 8), i Jesús, també, 40 dies en el desert, previs al inici de la seva predicació.

Els relats d’ascensió i ocultament, eren un recurs literari gens infreqüent en el món antic, tant greco-romà com jueu, que pretenien escenificar així el final gloriós d’un personatge famós.

A l’AT, Elies diu a Eliseu que heretarà el seu esperit profètic si el veu mentre és endut cap al cel; així succeeix (2Re 2, 9-12) i Eliseu hereta l’encàrrec de continuar la missió d’Elies. Els deixebles veient com Jesús s’aixeca, esdevenen hereus de la missió de Jesús, i reben l’encàrrec de proclamar-la. El fet que Jesús desaparegui envoltat per un núvol, ens vol dir que retorna al sí de Déu; el núvol era el signe de la presència de Déu, durant la travessia del desert a la sortida d’Egipte (Ex 19, 9 i 16).

“¿Per què esteu mirant el cel?” diuen els homes vestits de blanc ... l’Església ha de mirar cap a la terra, que és on s’ha de desenvolupar la seva tasca; aquest és el missatge que se’ns vol transmetre. Es erroni quedar-se mirant el cel, el missatge pasqual s’ha d’encarnar en la vida dels homes.

L’Ascensió és la fi d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença un altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església que neix. L’Esperit de Déu pren el relleu de Jesús, i dóna força als deixebles per anunciar la Bona Nova.
.............................................................................

Mc 16, 15-20
L’evangeli de Marc acaba en 16,8. El text restant va ser afegit posteriorment, ja en ple segle II dC, inspirat en textos de Lluc i de Joan.

És sorprenent veure com a aquells a qui Jesús havia retret la seva incredulitat (v. 14), ara els hi confia la predicació de l’evangeli. El que compta en la Bona Nova de Jesús és la gràcia de Déu, i no els mèrits del homes.
Jesús s’acomiada dels deixebles amb un encàrrec “aneu per tot el món i anuncieu l’evangeli a tota la humanitat”, no sols als jueus; ja no hi ha un “poble escollit”, sinó la humanitat sencera.

JiR