31/7/09

Les lectures del diumenge 18è del temps durant l'any. 2 d'agost

Ex 16, 2-4, 12-15
Després de travessar la mar a peu sec, comença pel poble el pelegrinatge dins el desert, lloc de set i fam. El poble reclama menjar a Moisès, però és contra Déu que murmura. Déu escolta el poble i li envia aliment, però també el posa a prova. Hi ha tres aspectes a considerar:
1) els murmuris, contraris a la fe i a la confiança, que són la sospita que neix de l’angoixa; tenen d’afrontar la inseguretat i la pobresa del desert. 2) com a resposta, Déu envia aliment: pa i guatlles. 3) ... però, a la vegada, Déu diu “Així els posaré a prova i veuré si obren d’acord amb el que els mano”. Tot do de Déu posa a prova el nostre reconeixement, sovint oblidem que tot és un regal; i “cadascú recollirà el que necessiti”, que vol dir que han d’aprendre a deixar-ne pels demés.
Déu es cuida del poble, l’alimenta i l’educa.
...............................................................
Jn 6, 24-35
Es bo de veure com la gent busca Jesús ... actitud digne de ser imitada.
La gent, però, s’aturen en el que han vist (la multiplicació dels pans) sense copsar-ne el significat, i és per això que continuen demanant un senyal per creure. Jesús els ha donat un aliment terrenal, però és signe de quelcom transcendent. Han de passar del miracle, a allò que significa, del pa de la terra al pa del cel. Jesús és l’enviat de Déu, el seu nou mannà, el pa que baixa del cel, és la Paraula que surt de la boca de Déu.
En el discurs del pa de vida, hi ressona la meditació de Joan en el pròleg de l’evangeli: Jesús és el Verb que ha vingut al món a portar-hi vida, “el qui és la Paraula s’ha fet home ...” (Jn 1, 14).
Sovint, en l’Antic Testament, la Paraula és comparada a un aliment: - Sv 16, 26: “... allò que nodreix l’home no és el fruit de la terra, sinó la teva paraula”. - Am 8, 11: “vénen dies que enviaré fam al país, no fam de pa ,,, sinó fam d’escoltar la meva paraula”. – Dt 8, 3: “... l’home no viu sols de pa, sinó de tot allò que surt de la boca de Jahvé”.
Jesús es presenta com a “fill d’home” i també com “enviat de Déu”, dos títols pels que, en aquella època, es designava el Messies.

JiR