Les lectures del diumenge 22è del temps durant l'any. 30 d'agost

"La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les vídues" Jm 1,18




Dt 4, 1-2, 6-8
Per comprendre millor el text, cal dir que va ser escrit molts anys després de la mort de Moisés. En realitat es diu el que es pensa que diria Moisés, en les condicions d’aquest temps. Si l’autor insisteix en que no s’ajunti ni es tregui res, és que quelcom d’això deuria passar. Aquesta tendència a inventar-se normes, doncs, ve de lluny.
El text sona a retret: si bé Déu ha mantingut la seva promesa, el poble no pot pas dir el mateix, han estat temptats de adherir-se a les religions dels seus veïns.
La terra promesa va ser donada al poble perquè hi visqués santament. Però el mot "sant", dins la Bíblia significa "altre"; diem "terra santa", però tindríem de dir "altre terra", és una terra feta perquè hi puguin viure d’una "altre" manera, diferent, amb tot un programa: 1) una terra donada perquè el projecte de Déu és benaurança per tota la humanitat, 2) cridada a esdevenir terra de justícia i de pau, i 3) donada perquè Israel aprengui a viure segons la Llei de Déu.
Es per això que si hi viuen guardant els preceptes del Senyor, els pobles els tindran per assenyats i intel·ligents.
...............................................................

Mc 7, 1-8, 14-15, 21-23
No es tracta de discutir una mesura higiènica, el veritable debat està en el gest religiós de purificació ... de purificar-se del contacte amb tot el que és pagà. Uns fariseus vinguts de Jerusalem provoquen el debat. Però a Galilea, una regió fronterera, la població jueva i pagana estava barrejada (i no pas a Jerusalem), i la purificació ritual era menys observada. Pels fariseus, el rigor de l’observança de la purificació, era essencial per preservar la identitat jueva.
Jesús respon citant Isaïes, que deia que el culte autèntic no és una simple façana vestida de preceptes humans, sinó quelcom que surt del cor. La veritable puresa és una disposició del cor de l’home, i quan hi ha impuresa, no ve pas de fora, sinó que també neix al cor.
No es tracta pas de refusar les tradicions, sinó de posar-les en el lloc que els correspon. No s’ha entès bé la Llei si es creu que cal separar-se dels altres per poder apropar-se a Déu.
Els fariseus de tots els temps, es preocupen per les tradicions, les lleis, els drets ... tendeixen a una pietat externa, i que els diguin què cal fer ... perquè, en el fons, la llibertat fa por.

JiR