Exercici de silenci
1. Em preparo per a la pregària
Des de la meva cambra,enfront d’una icona de María; un llantió encès, i amb la Bíblia a les mans.
O, surto al balcó i miro el cel una estona...comprovo els seus colors i els seus canvis, les formes i els movimentes dels núvols; el suau moviment que provoca el vent que bufa, la llum que tenen totes les coses...i els ocells.
Netejant, abans que tot, el cor i els sentits
“Els nets de cor veuràn Déu” (Mt 5,8)
Contemplant la magnificència de la creació no puc deixar d’exclamar des del fons de tot del meu cor:
“Grans i meravelloses són les vostres obres,Senyor!” (Ap 15,3)
2. Déu i jo: l’inefable i la inconsistència personificada
“T'estimo, Senyor, força meva! “ (Sl 18,2)
“Em sosté la teva ma”. (Sl 63,9)
“Tu ets el meu Déu, Senyor; a l'alba et cerco.
Tot jo tinc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
en terra eixuta, assedegada, sense aigua.” (Sl 62,3)
“Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua,
també em deleixo jo per tu, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m'és vida;
quan podré anar a veure Déu cara a cara?” (Sl 42,3)
“He fet el camí dels exiliats. Molts anys pels àrids deserts de la vida. Dies d’horitzons encesos de llum, dies atemorit per la tempesta. Estic cansat,et necessito,Senyor!
Jo seré al teu costat per salvar-te i per alliberar-te. T'ho dic jo, el Senyor.” (Jr 15,20)
“La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva” (Lc 1,47)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada