11/9/09

Les lectures del 24è diumenge del Temps durant l'any. 13 de setembre

"Qui em vulgui seguir..."

Is 50, 5-9
Probablement, la clau del text està en el verset anterior: "... Un matí i un altre em desvetlla perquè l’escolti i sàpiga parlar i convèncer". L’home que parla aquí és alimentat per la Paraula de Déu, i és per això que el persegueixen, però també li dóna força per afrontar la persecució.
Es evident que Is no pensava en Jesús quan va escriure això, sinó en el poble d’Israel, servidor de Déu, perseguit durant l’exili. Ens vol descriure la relació que uneix el Servidor al seu Déu. Una característica cabdal és la confiança, "escoltar" la Paraula. Els profetes insisteixen "escolta Israel", que vol dir la confiança en Déu, passi el que passi, doncs la fidelitat a la missió confiada, implica la persecució, que Is descriu de manera molt realista.
El camí de la justícia, la misericòrdia i la solidaritat, no és un camí de roses, la persona que hi opta ha de preparar-se pel refús i, fins i tot la mort.
...............................................................
Mc 8, 27-35
Aquest text marca un gir, Jesús acaba la seva actuació de guaridor i de profeta, i comença a preparar els deixebles amb una revelació que els deixa astorats: ens ve a salvar, però amb la senzillesa d’un home qualsevol, i passant dificultats molt serioses, que assumirà. Però és encara aviat per dir-ho a tothom.
Per fi, els deixebles s’han deixat obrir els ulls, les orelles i la llengua (cal recordar les curacions recents) i poden confessar que Jesús és el Messies ... però Pere pensava encara en un Messies gloriós i amb poder, del qual ells en podrien participar, i Jesús li diu Satanàs (= obstacle, posa pals a les rodes).
Llavors, Jesús crida a la gent i als deixebles a seguir el seu camí "... que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu ...", però no es tracta pas de buscar el sofriment, que Jesús sempre ha mirat d’eliminar, ni de considerar-lo com un bé. Es tracta de, si cal, no defugir els riscos per donar testimoni de la fe en el Crist.
Si bé per nosaltres i per la gent de l’any 70, en que es va escriure, té sentit "prendre la creu", segur que Jesús ho devia expressar d’una altre manera, doncs els deixebles no l’haguessin pas entès, en un moment en que Ell no havia encara portat la seva de creu, i la creu tenia un sentit pejoratiu.


JiR