2/10/09

lectures del diumenge 27è del temps durant l'any. 4 d'octubre


Gn 2, 18-24
Estem al davant d’un text dels anomenats de “saviesa”; no és historia, sinó la reflexió d’un teòleg, sembla de la cort de Salomó, que es feia unes preguntes i ho explica en un relat proper a una paràbola. El seu missatge:
1) el projecta de Déu és la benaurança de la humanitat: “no és bo que l’home estigui sol”, Déu busca la felicitat de l’ésser humà. Els “déus” de Mesopotàmia volien esclaus i crearen l’home. 2) la dona forma par de la creació des dels orígens, sense ella la humanitat no seria complerta. 3) l’ideal proposat, no és pas la dominació de l’un sobre l’altre, sinó la igualtat. L’home no dóna nom a la dona, com havia fet amb els animals, no n’és pas l’amo. El text hebreu, nomena a l’home ish, i a la dona isha, és a dir, un ésser humà en dos sexes, iguals en valor. 4) la sexualitat és una cosa bona, ja que entra dins el projecte de Déu: “seran una sola carn”.
Aquest text, erròniament, ha estat utilitzat per justificar la inferioritat de la dona: creada en segon lloc, i d’una costella de l’home Adam.

...............................................................


Mc 10, 2-16

Els fariseus pregunten a Jesús si un home es pot divorciar, recolzant-se en una costum de l’època. Però, Jesús els fa una altre pregunta: “¿què diu Moisés?”, els fariseus es recolzaven en Dt 24,1-4, que no dóna cap llei, però sí que constata la realitat d’aquesta situació.
Després, la resposta de Jesús es refereix al projecte de Déu, “al principi Déu va fer home i dona” (Gn 1, 27), i hi ajunta un segon text (Gn 2, 24) “... els dos formen una sola cosa”, una sola carn. El Gn parla de la humanitat en general, dins la que home i dona són indissociables ... el seu veritable destí és ser “imatge de Déu”. No és una casualitat que el Càntic dels Càntics, quan vol revelar el misteri de la intimitat de Déu, posa com exemple la tendresa i la intimitat d’una parella que s’estima.
El paper de la dona era d’absoluta submissió, i Moisès dóna un pas endavant amb una normativa per pal·liar-lo. Jesús dóna un altre pas i es posa al costat de la dona, titllant d’adulteri el fet que l’home pugui desfer-se’n amb normalitat. En la situació actual, no caldria reconsiderar el text?... Potser un altre pas ?
Després ve el tema dels nens, que no reclamen mèrits, no tenen privilegis, ni poder ... però dels qui són com ells és el Regne de Déu. La dona i els nens ... novament, Jesús es posa al costat dels marginats.