"L'Esperit del Senyor és en mi...m'ha enviat a portar la Bonanova als pobres..."
Ne 8, 2-4, 5-6, 8-10
Cap a finals del segle V aC, Nehemies, governador nomenat pel rei persa, junt amb Esdres, mestre de la Llei, assumiren un rol important en la reconstrucció de la identitat del poble d’Israel, després de 50 anys lluny de la seva terra, en l’exili de Babilònia. La fe d’Israel havia sobreviscut a la proba de l’exili, però era necessària una unitat, doncs era difícil entendres, els que tornaven al país plens d’ideals, i els qui s’hi havien instal·lat durant el temps de l’exili.
Es proposen refer la comunitat jueva, demanen als escribes de posar per escrit les tradicions orals d’Israel, i convoquen el poble, en una gran celebració a l’aire lliure, per llegir-ho davant de tothom. El text que es llegeix, però, és en hebreu i el poble no l’entén bé, perquè ells parlen arameu, i és per això que els levites els ho expliquen.
La descoberta de la Paraula de Déu, és una autèntica festa, i Esdres els diu “mengeu i beveu”, a condició de compartir amb els que no en tenen.
.......................................................................................
Lc 1, 1-4; 4, 14-21
Com qualsevol jueu, Jesús, en dissabte, va a la sinagoga i llegeix l’Escriptura amb tota normalitat, fins que, al acabar la lectura de Isaïes, diu: “Avui es compleix el que acabeu d’escoltar”. No ens podem imaginar el que representava, en aquell temps, aquesta afirmació.
Aquest text d’Is 61, era un dels oracles en que els jueus recolzaven l’esperança de la vinguda del Messies ... i Jesús els diu que ell és aquest Messies. El mot messies, en hebreu, i crist, en grec, significa “ungit amb oli”, i era sinònim de rei, que era ungit com a signe de que Déu el guiaria. Però el concepte va anar evolucionant, i en temps de Jesús, el Messies era esperat com a rei i profeta, que els deslliuraria de la ocupació romana ... i això pretén fer aquest noi, fill del fuster de Natzaret?
Lluc, per ajudar els seus lectors, al inici del seu evangeli, es preocupa de dir que s’ha informat minuciosament de tot, des dels seu orígens.
Aquesta cita de Isaïes, que Jesús llegeix, sona com un veritable discurs programàtic: l’Esperit del Senyor és en mi ... m’ha enviat a portar la Bona Nova als pobres ... a proclamar l’any de gràcia del Senyor ...
El mot “avui” (“avui es compleix”) té el seu significat: de Déu no se’n parla en passat, Déu és amb nosaltres avui, i l’Esperit actua avui. Déu està sempre present.
Com qualsevol jueu, Jesús, en dissabte, va a la sinagoga i llegeix l’Escriptura amb tota normalitat, fins que, al acabar la lectura de Isaïes, diu: “Avui es compleix el que acabeu d’escoltar”. No ens podem imaginar el que representava, en aquell temps, aquesta afirmació.
Aquest text d’Is 61, era un dels oracles en que els jueus recolzaven l’esperança de la vinguda del Messies ... i Jesús els diu que ell és aquest Messies. El mot messies, en hebreu, i crist, en grec, significa “ungit amb oli”, i era sinònim de rei, que era ungit com a signe de que Déu el guiaria. Però el concepte va anar evolucionant, i en temps de Jesús, el Messies era esperat com a rei i profeta, que els deslliuraria de la ocupació romana ... i això pretén fer aquest noi, fill del fuster de Natzaret?
Lluc, per ajudar els seus lectors, al inici del seu evangeli, es preocupa de dir que s’ha informat minuciosament de tot, des dels seu orígens.
Aquesta cita de Isaïes, que Jesús llegeix, sona com un veritable discurs programàtic: l’Esperit del Senyor és en mi ... m’ha enviat a portar la Bona Nova als pobres ... a proclamar l’any de gràcia del Senyor ...
El mot “avui” (“avui es compleix”) té el seu significat: de Déu no se’n parla en passat, Déu és amb nosaltres avui, i l’Esperit actua avui. Déu està sempre present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada