Gn 15, 5-12, 17-18
És el relat de l’aliança amb Abraham, que segella les promeses que Déu li havia fet: una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel, i una terra. Es vol mostrar la proximitat i el compromís de Déu amb l’home.
Es compleixen els ritus habituals de les aliances d’aquell temps, en aquest cas, entre Abraham i Déu. Els contractants passaven descalços entre els animals partits, i enmig de la sang, compartien la vida (=sang), tot dient “que em passi a mi això, si no compleixo el tracta”.
La son misteriosa d’Abraham, fa pensar en Adam, quan Déu crea la dona ... l’home no pot presenciar l’obra de Déu. El pas de Déu enmig dels animals, és simbolitzat amb un forn fumejant i una torxa encesa, com sovint apareix en la Bíblia.
.......................................................................................
És el relat de l’aliança amb Abraham, que segella les promeses que Déu li havia fet: una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel, i una terra. Es vol mostrar la proximitat i el compromís de Déu amb l’home.
Es compleixen els ritus habituals de les aliances d’aquell temps, en aquest cas, entre Abraham i Déu. Els contractants passaven descalços entre els animals partits, i enmig de la sang, compartien la vida (=sang), tot dient “que em passi a mi això, si no compleixo el tracta”.
La son misteriosa d’Abraham, fa pensar en Adam, quan Déu crea la dona ... l’home no pot presenciar l’obra de Déu. El pas de Déu enmig dels animals, és simbolitzat amb un forn fumejant i una torxa encesa, com sovint apareix en la Bíblia.
.......................................................................................
Lc 9, 28-36
La muntanya apropa a Déu, i és el lloc on Jesús es posa en contacta amb el Pare ... i la pregària, és una trobada que transfigura.
Moisés i Elies (tot l’AT) conversen amb Jesús; són dos personatges que van viure la glòria de Déu a la muntanya (Moisés al Sinaí i Elies a l’Horeb), i ara són també presents quan es manifesta la glòria de Jesús. Parlen del seu “èxode” a Jerusalem; semblant a com la Pasqua de Moisés va inaugurar l’èxode del poble jueu cap a la llibertat, la Pasqua de Jesús obra el camí a la alliberació de tota la humanitat.
No és bo voler instal·lar-se en el confort espiritual, dalt la muntanya. Pere hi volia fer unes tendes, despreocupant-se dels que quedaven a baix.
El núvol, signe de la presència de Déu, cobrí els deixebles amb la seva ombra, no estaven preparats per entrar-hi dins i, esglaiats, van sentir la veu de Déu. En el bateig de Jesús en el Jordà, abans que comenci la seva predicació, se sent la veu de Déu que certifica “Aquest és el meu Fill”. Ara, en la Transfiguració, al iniciar Jesús el camí cap a Jerusalem, cap al final, Déu ho ratifica; és com prevenir els deixebles que, malgrat tot el que vegin que passa, Déu continua estant amb Jesús, i hi afegeix encara: “escolteu-lo !!!”.
La Transfiguració és com una llum, una esperança, que es manifesta enmig de la foscor de la mort, de l’aparent “fracàs”, que Jesús havia anunciat als seus seguidors, és dir que no tot s’acaba en la creu.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada