5/2/10

les lectures del 5è diumenge durant l'any. 7 de febrer


"...pescadors d'homes"


No podem fer res sense Déu, però Déu no vol fer res sense els homes.

Is 6, 1-8
Es descriu la vocació de Isaïes, concretant que va ser l’any 740, en que va morir el rei Ozies a causa de la lepra. Quan Isaïes diu “vaig veure”, ens vol dir que no es tracta pas d’un relat, sinó d’una visió, que vol descriure la grandesa i el poder de Déu, semblant a d’altres manifestacions de Déu, en la Bíblia.
El “Sant, sant, sant és el Senyor ...”, fa pensar en el “Sant ...” de les nostres misses, que data, doncs, com a mínim, dels temps de Isaïes. Dir que Déu és Sant, en sentit bíblic, és dir que és Tot Altre, que no té res a veure a com és l’home i, per tant, és impossible imaginar-se com és Déu, mai podrem descriure’l amb paraules humanes.
Davant la majestat de Déu, Isaïes reconeix la seva petitesa, és un home de llavis impurs; una primera etapa imprescindible, dins la nostra relació amb Déu ... però, amb el foc de l’altar, Déu purifica els llavis del profeta que, així, podrà anunciar la Paraula de Déu. És Déu qui pren la iniciativa per fer-se proper a l’home, per desfer l’abisme que ens separa d’Ell.
.......................................................................................

Lc 5, 1-11
Es pot constatar un protagonisme particular de Pere: hi ha dues barques, però Jesús puja a la de Pere, i és a ell a qui demana de pescar. El vertader miracle que es produeix, està en creure, quan tot semblava il·lògic, tant per l’experiència de Pere com a pescador, com per haver passat tota la nit sense pescar res.
Aquesta acció extraordinària de Jesús, és el signe de que el compromís a seguir Jesús portarà els seus fruits, transformarà els homes. Simó se’n adona de qui és Jesús i pren consciència de la seva indignitat “sóc un pecador”, semblant a com reacciona Isaïes, “sóc un home de llavis impurs” ... però aquest reconeixement sempre provoca en Déu un “no tinguis por” ... i Jesús diu a Simó/Pere: “no tinguis por, seràs pescador d’homes”. El mot grec que es tradueix per pescador és, en realitat, “agafar vius”, que es refereix a pescar amb red, en que els peixos surten vius. En aquest cas, seria treure els homes del mar (que és el mal) i impedir que s’ofeguin, és salvar-los.
Semblant als profetes, els pescadors cridats ho deixen tot per seguir Jesús. Estem davant el misteri de la nostra col·laboració en l’obra de Déu: no podem fer res sense Déu, però Déu no vol fer res sense els homes. La sola condició que se’ns demana és la confiança i la disponibilitat.