Lc 5, 12-16
Se’ns vol mostrar la continuïtat entre l’acció de Jesús i la de la comunitat de deixebles. A Galilea, Jesús havia curat malalts imposant-los les mans (Lc 4, 40), i ara, ressuscitat i present dins de l’Església, continua la seva obra per mà dels apòstols.
Els apòstols estan encara a Jerusalem, i es troben al Temple, al pòrtic de Salomó, un lloc de pas i de trobada, accessible a tothom, no reservat sols als jueus. Això proba que, en els primers temps, els apòstols no havien pas deixat d’anar al Temple, eren jueus. Però es notava ja una certa separació, doncs “ningú dels altres no gosava anar amb ells”; la separació entre els jueus que creien en Jesús i els que no, s’anava fent més evident.
“Cada vegada se’ls afegien més homes i dones ...”, una novetat remarcable, doncs mostrava que no hi havia distinció, cosa que si es donava en el Temple, en que les dones estaven arraconades i el lloc dels homes era el preferent.
....................................................................................
Jn 20, 19-31
Estem encara en el primer dia de la setmana, és el començament d’una nova creació, el naixement de l’Església.
La porta estava tancada, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven reunits i no pas dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i es donà a conèixer, “ensenyà les mans i el costat”. Jesús s’ha de donar a conèixer amb algun signe (partir el pa a Emmaús, la veu a la Magdalena ...), la seva imatge no és com abans, és viu d’una altre manera.
Hi ha dues parts en el text. Primer, Jesús i els apòstols; hi ha una síntesi de diversos temes: la pau, Jesús manifesta la seva presència amb el do de la pau i de la joia; la missió, els envia com el Pare ha fet amb ell; l’Esperit, “alenà damunt d’ells”, per comunicar-los una nova vida, i el perdó, oferiran una reconciliació universal, Déu és Amor i Perdó.
Després, Jesús i Tomàs, que no accepta creure si no veu ... però els altres deixebles no eren pas millors: no van creure que les dones havien vist Jesús ressuscitat. La vinguda a la fe de Tomàs ens porta a un temps nou, el temps de l’Església, en que caldrà “creure sense haver vist”. No és fàcil veure els signes de la presència de Déu dins el món, i la fe tindrà de recolzar-se en el testimoni dels qui van experimentar la presència de Jesús Ressuscitat i ... sortosos els que així creuran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada