Ac 10, 34, 37-43
Segons Actes, Pere havia fet ja dos miracles, però aquí se’n produeix un de més gran, i és el fet que un jueu, Pere, entrés a casa d’un pagà, Corneli. El discurs de Pere, és un resum de l’evangeli, que conté els elements essencials de la historia de salvació; explica el sentit del què ha passat, atestat, tant pels antics profetes, com pels apòstols, els primers testimonis de la resurrecció. Un aspecte a remarcar del discurs de Pere és la insistència en dir que és Déu qui actua en Jesús.
L’evangeli ha desbordat les fronteres d’Israel, i tothom, fins i tot els pagans, poden participar d’aquesta nova Aliança amb Déu: creure en Jesús és ser salvat.
....................................................................................
Jn 20, 1-9
“Quan encara era fosc”, Mª Magdalena estava encara a les fosques, no havia experimentat la realitat de la Resurrecció: veu la tomba oberta, però no hi entra, i corre a dir-ho a Pere. El testimoni de les dones no era vàlid, era imprescindible el de dos o més homes.
Trasbalsats per la notícia, Pere i un altre deixeble corren, però malgrat que el deixeble hi arriba primer, qui primer entra a la tomba és Pere; hi ha ja una jerarquia? Pere, amb els ulls de la carn, veu el que hi ha dins la tomba, els signes de l’absència del cos del crucificat, el llençol d’amortallar i el mocador. Però, si s’haguessin endut el cadàver, no s’haurien entretingut a treure-li la roba, que esdevé la proba de que Jesús ha estat alliberat dels lligams que simbolitzen la passivitat de la mort; quan Jesús torna la vida a Llàtzer, surt embolcallat, està encara sotmès als lligams del món. Pere, però, no constata pas la resurrecció, sinó que Jesús no hi és, sols hi resten les robes.
L’altre deixeble, amb els ulls de la fe, davant el buit, els signes de l’absència, sí que en treu una conclusió: “ho veié i cregué”; la fe li fa descobrir que Jesús és viu.
L’acció transformadora més palpable de la resurrecció, és que els deixebles, abans dispersats i atemorits, tornen a reunir-se.
Jn, després, descriu un camí per la fe: “segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar”. Les Escriptures fan descobrir el projecta de Déu ... encara que en cap lloc hi ha una frase que digui que Jesús ressuscitarà. Però, semblant als deixebles d’Emmaús, els esperits dels deixebles es van obrir a la intel·ligència de les Escriptures.
Segons Actes, Pere havia fet ja dos miracles, però aquí se’n produeix un de més gran, i és el fet que un jueu, Pere, entrés a casa d’un pagà, Corneli. El discurs de Pere, és un resum de l’evangeli, que conté els elements essencials de la historia de salvació; explica el sentit del què ha passat, atestat, tant pels antics profetes, com pels apòstols, els primers testimonis de la resurrecció. Un aspecte a remarcar del discurs de Pere és la insistència en dir que és Déu qui actua en Jesús.
L’evangeli ha desbordat les fronteres d’Israel, i tothom, fins i tot els pagans, poden participar d’aquesta nova Aliança amb Déu: creure en Jesús és ser salvat.
....................................................................................
Jn 20, 1-9
“Quan encara era fosc”, Mª Magdalena estava encara a les fosques, no havia experimentat la realitat de la Resurrecció: veu la tomba oberta, però no hi entra, i corre a dir-ho a Pere. El testimoni de les dones no era vàlid, era imprescindible el de dos o més homes.
Trasbalsats per la notícia, Pere i un altre deixeble corren, però malgrat que el deixeble hi arriba primer, qui primer entra a la tomba és Pere; hi ha ja una jerarquia? Pere, amb els ulls de la carn, veu el que hi ha dins la tomba, els signes de l’absència del cos del crucificat, el llençol d’amortallar i el mocador. Però, si s’haguessin endut el cadàver, no s’haurien entretingut a treure-li la roba, que esdevé la proba de que Jesús ha estat alliberat dels lligams que simbolitzen la passivitat de la mort; quan Jesús torna la vida a Llàtzer, surt embolcallat, està encara sotmès als lligams del món. Pere, però, no constata pas la resurrecció, sinó que Jesús no hi és, sols hi resten les robes.
L’altre deixeble, amb els ulls de la fe, davant el buit, els signes de l’absència, sí que en treu una conclusió: “ho veié i cregué”; la fe li fa descobrir que Jesús és viu.
L’acció transformadora més palpable de la resurrecció, és que els deixebles, abans dispersats i atemorits, tornen a reunir-se.
Jn, després, descriu un camí per la fe: “segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar”. Les Escriptures fan descobrir el projecta de Déu ... encara que en cap lloc hi ha una frase que digui que Jesús ressuscitarà. Però, semblant als deixebles d’Emmaús, els esperits dels deixebles es van obrir a la intel·ligència de les Escriptures.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada