28/5/10

les lectures de la festa de la Santissima Trinitat. 30 de maig


Pr 8, 22-31
L’autor del text, dóna la paraula a la Saviesa. Caldria destacar-ne tres aspectes: 1) La Saviesa no parla de ella tota sola, sinó sempre en relació amb Déu, com si fossin inseparables. En la Bíblia no s’ha plantejat mai un Déu Trinitat, però sí que sembla que entre Déu i la Saviesa existeix una forta relació d’intimitat i, sense abandonar la unitat, hi ha un misteri de diàleg i comunió. 2) “Abans”, és un terme que es repeteix; es vol remarcar que la Saviesa ja hi era des de l’eternitat, abans de la creació. 3) La Saviesa juga un paper en la creació; si bé es troba sempre al costat de Déu, també troba les seves delícies enmig dels homes ... Déu està sempre present en la vida dels homes.
El misteri de la Trinitat es comença a entreveure quan, després de la Resurrecció de Jesús, es rellegeix l’Escriptura i, en aquests textos de la Saviesa, s’hi entreveu la figura de Jesús. L’evangeli de Joan s’inicia parlant del Verb, de la Paraula, que està en Déu i ve a nosaltres ... seria una altre manera d’expressar el mateix.
..........................................................
Jn 16, 12-15
El llarg camí de la descoberta de Déu no ha pas acabat, no es pot comprendre tot de cop, i és l’Esperit qui ens portarà pel camí de la veritat. En l’evangeli, no sols es cita el Pare, el Fill i l’Esperit, sinó que es descriu el moviment i la relació que els uneix.
Més que una doctrina sobre la Trinitat, se’ns mostra una estructura trinitària de la salvació: la iniciativa ve del Pare, que envia el seu Fill; la realització històrica s’identifica amb el Fill, que s’entrega a la seva missió, fins a la mort; l’actualització permanent és obra de l’Esperit, enviat per Jesús de part del Pare, i que habita en els qui creuen. L’Esperit té una funció didàctica, en relació a la paraula de Jesús, però no fa noves propostes.
Els evangelistes van agafar les paraules de Jesús a la seva manera, i en funció de la seva comunitat. L’Esperit que se’ns envia, ajuda a adonar-se de la vigència d’aquestes paraules d’ahir, confrontades amb els esdeveniments d’avui.

JiR