10/8/10

CRIDEM PROFETES, NO CALLEM

Aprofitant aquestes dates en que potser tenim més temps per a llegir i pensar publiquem ( en dues parts) un text del bisbe Casaldàliga que creiem que ens pot ser útil per a una estona de refelexió estiuenca.
Segurament ens aportarà molt!!

Aprofitem per a desitjar-vos a totes i a tots i a tots unes bones vacances !!!



"Al catecisme ens deien que tots els batejats som «sacerdots, profetes i reis».No ho enteníem, és clar. I hem de reconèixer que molts dels que ens ho deien tampoc no ho entenien massa. L'afirmació va acabar essent una fórmula, molt «innocent» perquè comprometia molt poc en els afers del Regne de Déu.

Acceptem i venerem algunes figures profètiques excepcionals, muntanyes de la presència de Déu enmig d'una plana de rutina, d'egoisme, de por. Elles, aquestes figures, ens dispensarien del nostre compromís: Gandhi, Martin Luter King, Romero, Hélder Cámara, Teresa de Calcuta... També acceptem que un profeta és un «vident», que albira el futur i que és un solitari, possiblement mal entès i fins i tot rebutjat enmig del poble de Déu. Un profeta sempre la passa malament i, com diu el màxim profeta, Jesús de Natzaret, no és pas ben rebut a casa seva.

Nosaltres, tots, cadascú, des dels nostres turonets hem de cridar també. No podem callar davant de l'anti-Regne que envaeix els cors, les famílies, l'economia, la societat, el temple, les organitzacions internacionals (ONU, Banc Mundial, FMI, OMC) i les grans iniqües empreses multinacionals.
Diem de bon grat: «Crideu, profetes, crideu, no calleu». Hem de dir també, amb tota la corresponsabilitat de la nostra condició humana i de la nostra fe religiosa: «Cridem profetes, no callem». Tots nosaltres estem convidats a entrar de ple en aquesta missió mundial. Cridar i, sobretot, cridar amb fets. Les fraternitats de Foucauld pregonen molt autènticament: «Cridar l'Evangeli amb la vida».

Hi ha profetes paradigmàtics.
El profeta Isaïes (capítol 6) ens comunica la seva vocació profètica i ens convida a respondre amb la nostra vocació:
«Vaig sentir la veu del Senyor que deia: "Qui hi enviaré?, qui ens hi anirà?". Li vaig respondre: "Aquí em tens, envia-m'hi".»
El profeta Jeremies (capítol 1) ens descriu la seva vocació, amb paraules roents: «El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre, et vaig consagrar profeta destinat a les nacions. Jo vaig replicar: Ah, Senyor, Déu meu! Sóc massa jove. Com sabré parlar? El Senyor em respongué: No diguis que ets massa jove. Ves on jo t'enviaré, digues el que jo t'ordenaré. No tinguis por de ningú, jo seré al teu costat... Des d'avui et dono poder sobre nacions i reialmes, per a arrencar i enderrocar, per a destruir i enrunar, per a construir i plantar.»
Les excuses de Jeremies són les nostres excuses. Però la seva vocació és també la nostra vocació. És el mateix Senyor aquell que compta amb nosaltres. Responguem generosament, vitalment. «Cridem, profetes, no callem!»

Jesús, el profeta cabdal, que sabia molt bé que els profetes no són ben rebuts a casa seva, pregona solemnement, i precisament a Natzaret, la seva missió profètica:
«Se'n anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la Sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta lsaiés, el desplegar i va trobar el passatge on hi ha escrit: l'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor. Després plegà el volum... i es va asseure. Tots els qui eren a la Sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.»

Ésser profecia és missió de l'Església. Tota l'Església és, deu ser, un poble de profetes. La profecia ha de penetrar tots els ministeris de l'Església, tota la seva existència.
Els «sentits» del profeta són veure, escoltar, parlar. Profeta és aquell que parla amb els ulls. Sap veure la realitat i les causes d'una realitat concreta. Sap llegir els signes dels temps. A la Bíblia, a Israel, els profetes contacten amb Déu. Són «vidents» perquè veuen el que d'altres no saben veure (1 Sa 9). Els profetes tenen una especial capacitat de percepció dels interessos de Déu, que són el Regne, el veritable bé de la Humanitat i de tot l'Univers.

A Israel, de tant en tant, el poble es troba en un desencís total i expressa el seu desconsol, la tràgica buidor d'esperança, de futur, per la manca de profetes. El Salm 74 confessa: «No veiem les nostres senyeres, ja no ens queda cap profeta.» "