Sv 9, 13-18
És un text tret d’una llarga pregària, atribuïda al rei Salomó quan el van entronitzar; parteix de la convicció que no es pot governar correctament sense la saviesa.
La Saviesa donada per Déu, és la condició per conèixer el seu projecte, doncs la intel·ligència humana no ho pot assolir per ella mateixa. S’ha de reconèixer que els homes no saben el que Déu pensa, ni el que Déu vol: cal mostrar-se humils.
El text, amb interrogants, formula la dificultat de conèixer el designi de Déu: cal rebre la Saviesa i l’Esperit Sant, per adequar la vida a la voluntat de Déu ... i en el nostra temps, també necessitem ajuda per entendre i seguir, tot el que l’evangeli ens transmet de Jesús, que és la Saviesa que Déu ens porta.
...........................................................
Lc 14, 25-33
La multitud, no formava part del grup de Jesús, i és per això, que es gira i els proposa unes condicions per poder ser deixebles:
1) cal estar disposat a prescindir de tot lligam, familiar inclòs, que pugui impedir seguir-lo. Ser deixeble era seguir un mestre, és sortir de l’entorn familiar.
2) portar la “pròpia creu” (es tracta d’una expressió postpasqual que, ben segur, no va dir Jesús), que no representa fer sacrificis o mortificar-se, com abans es deia, sinó acceptar que seguir Jesús pot portar problemes ... i Jesús anava camí de Jerusalem.
3) cal renunciar a tots els bens, si són obstacle per posar fi a una injustícia.
Però cal pensar-ho bé abans de comprometre’s, com ens volen mostrar les dues petites paràboles. El qui vol seguir el Crist, ha de pensar que renuncia a tot el que pugui entorpir posar-se al servei del Regne: les seves riqueses, tant afectives com materials.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada