les lectures del diumenge 25è durant l'any. 19 de setembre

Am 8, 4-7

Amós és un profeta del s VIII aC, que és escollit per Déu per predicar a Samaria, al regne del Nord, en un moment de prosperitat econòmica. Però, com passa sovint, uns s’enriqueixen considerablement, a costa de l’empobriment dels altres, víctimes de la rapacitat dels comerciants, que tenen a les seves mans els productes de primera necessitat, i de la corrupció dels jutges. Arribava un moment en que per no morir de fam o de fred, no hi havia cap altre solució que vendre’s com esclau.

Els dies de festa, concebuts perquè l’home giri la seva mirada vers Déu, són viscuts amb impaciència perquè aquella gent tenia un altre objectiu ... el diner. Amós denuncia aquesta situació, i retreu al poble que viure en la injustícia i menysprear el pobre, és també menysprear Déu. “El Senyor no ho oblidarà mai ...” és un advertiment contundent d’Amós, que cal no prendre’s a peu de lletra, donat que en l’AT Déu es mostra sempre propens al perdó.

...........................................................

Lc 16, 1-13

L’administrador no rebia un sou per la seva gestió, sinó que cobrava una comissió, posant uns interessos, a vegades desorbitats, als qui tenien deutes; així el qui devia 100 barrils d’oli, en realitat, sols n’havia rebut 50, els altres 50 eren la comissió. L’abús d’aquest administrador és descobert i el denuncien, però aprofita el poc temps que li queda, abans de passar comptes amb l’amo, per fer-se amics modificant el rebut en que constava el que van rebre.

Rebaixar el deute representava, en realitat, renunciar a la seva comissió, però no pas una estafa o un robatori al amo, i això explica que el Senyor no l’acusa pas de lladre, sinó tot el contrari, lloa l’administrador trampós per haver actuat tan hàbilment, organitzant el seu avenir a base de donar el “diner injust” als seus deutors. Va trobar una solució astuta per assegurar-se el futur, utilitzant el diner com un mitjà i no pas com un objectiu.

¿Som tan enginyosos i hàbils per les coses del Regne de Déu, com pels afers temporals? El diner pot esdevenir un ídol i el desig de guanyar-ne pot acabar fent-se’n esclau. Cal estar convençuts que les riqueses i els bens del món, no són en sí un objectiu, són sols un mitjà per poder servir millor als demés.

Si Jesús empra aquest exemple provocador, és per fer-nos reflexionar sobre la seva darrera frase: hem de saber triar entre Déu o el diner.

JiR