27/10/10

Fusions sense valor afegit

Segur que l’objectiu final d’una fusió (o absorció, o adquisició) és afegir valor a una empresa i aquesta és una reflexió en la que s’endinsa amb intel·ligència Jaume Suau, en l’escrit publicat al blog de Xarxa. Talment, una dissertació feta a manera de provocació, una única manera de poder entendre el forçat paral·lelismes entre parròquia i empresa. Doncs, una vegada llegit i rellegit l’article, és possible posar al mateix sac una i altre realitat?.

Per començar, si les parròquies fossin empreses ja faria temps que haurien fet concurs de creditors, potser per la pròpia incapacitat de modernització o per la simple regla de tres que diu que el pas de les generacions desvia els objectius fundacionals. I, encara, juga el fet que és difícil convertir l’actiu immobiliari en terrenys requalificats i posats a mans de intermediaris promotors de bons negocis. Les empreses tenen l’ànima que tenen i en temps de crisi més val no remenar-les gaire.

Però, en un blog de Xarxa hauríem de parlar de les parròquies i de la realitat d’una institució eclesial necessitada de recursos, on cal un pas endavant per reordenar el “negoci”; i és aquí on Jaume Suau apunta a una reflexió més profunda. Quan els recursos trontollen cal cercar noves formes, però quan tentinegen els conceptes, que cal fer?, on trobar la formula màgica?, fins on cal forçar la màquina?.

Parlem de fusionar parròquies i fa quatre dies separàvem diòcesis; quina incongruència!!. Perduts en el no res de l’administració empresarial, potser oblidem el full de ruta.

Crec que hem de llegir el manual d’usos i, aquest, pels cristians, fa dos mil anys que funciona. Seia bo donar un cop d’ull a les primeres comunitats cristianes i a la humil vida de l’antiga secta dels cristians, quan l’administració de la comunitat era ben simple i de tant en tant tenien la sort de ser visitats per un diaca amb qui compartir l’eucaristia. Total, economia de subsistència: si, Suau, igual que les actuals empreses.

Això només vol ser una primera aportació a un debat més llarg, al que cal afegir-hi molt més. En seguirem parlant i, segur, al final tocarem el tema de la possible fusió de parròquies.

Jaume Oliveras