Advent: plens d'esperança!

Portem una llarga temporada fustigats per contínues males notícies, de penúries
econòmiques, de desencisos socials, de guerres, de terratrèmols, de volcans, de malaltia, ... És fàcil caure en el desànim, en el passotisme o en l’evasió.
Els cristians sabem que no podem instal·lar-nos en aquests estats tan improductius: tenim
l’esperança per superar-los. Sabem que la fe en un demà millor és una condició necessària per ser feliços i mantenir la confiança en l’home i en Déu.
Per això no sols proposem reflexionar sobre l’esperança, sinó que ens agradaria assolir el
convenciment de que estem plens de la mateixa; voldríem experimentar l’impuls vital d’aquesta
convicció.
Però de fet, què tenim els cristians que ens permeti mirar la vida amb aquest optimisme?, com
podem tenir una il·lusió que molts considerarien superficial i poc assenyada?.
Deia el Cardenal Suenens que la seva esperança està fonamentada en la creença de que Déu és
nou cada matí, que crea el món en cada moment i nosaltres participem d’aquesta creació contínua.
Una nova realitat material, espiritual, intel·lectual i sentimental pot ser creada de nou cada matí per la nostra acció.
Millor que seguir donant explicacions serà posar alguns paràgrafs del Cardenal Suenens que
són prou actuals, colpidors i, alhora, engrescadors per si mateixos:

“Sóc un home d’esperança perquè crec que Déu és nou cada matí. Perquè crec que crea el món en aquest mateix moment. No l’ha creat en un passat llunyà i no l’ha perdut de vista des d’aleshores. Això passa ara: cal, doncs, que estiguem disposat a esperar l’inesperat de Déu. Els camins de la paraula són normalment sorprenents. No som presoners de cap determinisme ni dels ombrívols pronòstics dels sociòlegs. Déu és aquí, a prop nostre, imprevisible i amant. Sóc home d’esperança, i no pas per raons humanes ni per optimisme natural. Sinó, simplement, perquè crec que l’Esperit Sant actua en l’Església i en el món, fins i tot allà on el seu nom és ignorat. Sóc optimista perquè crec que l’Esperit Sant és sempre l’Esperit creador. Dóna cada matí, a qui sap acollir, una llibertat total i fresca i una nova provisió de joia i confiança. Jo crec en les sorpreses de l'Esperit Sant.
Esperar és un deure, no un luxe. Esperar no és somiar. És el mitjà per transformar un somni en realitat."

Comunitat els garrofers.