Diumenge dia 7 de novembre vàrem anar a missa de 10

Cal sortir d’hora de casa perquè és previsible que l’església s’omplí i no es pas qüestió de no poder entrar-hi. A mida que ens apropem a l’església es nota cada vegada més ambient, grups de persones diverses que manifesten amb diferent intensitat i forma la seva alegria, la seva adhesió, la seva fe...
Un gran nombre de policies controla que no hi hagi cap incident, sembla que es preveu una gran concentració de persones. Als voltants del Temple ja hi ha milers de fidels, també hi ha moltes persones als carrers adjacents.
Una vegada entrem a dintre la visió és fantàstica no hi ha paraules per descriure un espai magnífic, impressionant, sorprenent,... que convida a mirar amunt a sentir-te més a prop del cel.
Una ullada a l’entorn i de seguida ens adonem que la majoria de persones que hem anat a aquella celebració eucarística ho hem fet com si estiguéssim a la nostra parròquia , perquè la major part dels assistents som això, parroquians de les diverses parròquies de la diòcesi.
A les deu en punt amb el cant d’entrada, en català, comença la celebració. La salutació inicial, en català, la paraula, en català i en castellà, l’homilia.. i així com en múltiples misses que els diumenges es diuen tant en català com en castellà a casa nostra, un poble que prega a un mateix Déu amb formes i signes diferents.
Al llarg de la celebració es succeeixen un seguit de ritus que no solen ser habituals, es tracta dels signes de dedicació d’un temple: olis crismals, encens, aigua beneïda,... allí només una taca negra enmig d’un mar blanc d’albes i estoles. Llàstima, encara cal que l’església avanci en alguns aspectes i un en el cal fer-ho i amb urgència és amb el del paper de la dona.
En acabar la celebració, després de la comunió i la pregària final, el Virolai. I encara una propina el Nigra Sum i l’Al•leluia del Messies de Haendel.
En definitiva una celebració eucarística solemne, però, alhora amb un to proper, ben nostre que ens ajuda a viure la fe com a membres d’una església local, però alhora com a membres d’una església universal: la de Crist.
Per cert encara no he dit que aquesta eucaristia va ser la de la consagració de la Sagrada Família i la va presidir el Sant Pare Benet XVI. Nosaltres vàrem ser-hi.
En acabar tornem a casa i comentem, ha estat bé,....molt bé.

Joaquim Sabater
Membre de Xarxa de Laics