les lectures del 5è diumenge de Pasqua. 2 de maig

"Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres"

Ac 1, 21-27
Estem en el retorn del primer viatge de Pau amb Bernabé, en que visiten les comunitats que havien fundat que, pel que sembla, sofrien ja algunes persecucions a causa de la seva fe. Llavors les exhorten a perseverar en la fe, dient “cal passar per moltes tribulacions per entrar al Regne de Déu”. Aquest “cal”, però, no vol pas mostrar una exigència de Déu, sinó que, malauradament, són degudes a la duresa del cor dels homes.
S’ha de vetllar per la bona organització de les comunitats, i nomenen responsables, o preveres, i s’insisteix en la necessitat de complementar-ho amb la pregària i el dejuni ... “i els encomanaren al Senyor”.
La missió que Déu confia, és una obra comuna: obra de Déu confiada als homes, i obra dels homes acompanyada i inspirada per Déu; “reuniren la comunitat per explicar-los tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells”.
....................................................................................
Jn 13, 31-35
El text comença amb una mena de variacions sobre el mot “glòria”, que no s’ha de confondre amb “èxit”. Glòria, en llenguatge bíblic, és la manifestació de Déu, donar a conèixer el seu veritable valor i dignitat.
Ha arribat l’hora en que Jesús acompleixi la seva vocació de ser el reflex del Pare, es vol mostrar la reciprocitat de les relacions entre el Pare i el Fill que, malgrat ser perseguit, traït i abandonat, manté el seu amor i perdó, revelant així fins on arriba l’amor del Pare ... i es manifesta la seva glòria.
Jesús lliga aquest misteri d’amor de Déu amb un nou manament: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”. Però la novetat no és pas “estimar”, que ja ho trobem, com a manament, a Lv 19, 18 (“estima als altres com a tu mateix”), sinó en el com estimar: estimar com Jesús estima, un amor sense límits, que pot arribar fins a donar la vida. Aquest amor, però, no és per replegar-se dins la comunitat, sinó al contrari, l’amor és missioner: “ coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que us teniu entre vosaltres”. El més important no és la qualitat del nostre discurs, de la nostra teologia o del nostre coneixement, ni tampoc la bellesa de les nostres cerimònies litúrgiques ... sinó la qualitat de l’amor dels uns als altres.

L'ÈTICA DEL SENTIT COMÚ

Eduard Brufau en el seu espai "Rauxa" del Catalunya Cristiana del 22 d'abril d'enguany, escriu aquesta interessant reflexió sobre "L’ètica del sentit comú"


"La crisi econòmica és profunda i obliga a tothom,i més que ho farà en el futur, a canviar d’hàbits de vida. Concretament ens veiem empesos cada cop més a passar amb menys del que fins ara estàvem acostumats i a consumir només allò necessari. En definitiva, i encara que ens costi de reconèixer, des d’ara patim un cert empobriment general.Sense perdre mai de vista els efectes dolorosos que la nova situació econòmica té sobre les persones que se’n veuen afectades d’una manera més directa,la crisi també ens pot ajudar a recuperar l’ètica del realisme i el sentit comú. És el moment d’acceptar, de grat o per força, que només és assenyada aquella vida que no té excessos, que està basada en una senzillesa i una austeritat naturals, on no es consumeix per damunt de les pròpies possibilitats. La crisi ens fa admetre que no podem obtenir tot el que desitgem, que no som tan poderosos ni tan rics com ens pensàvem. Vist així, el daltabaix econòmic pot ser una oportunitat per entendre el sentit profund de paraules com ara seny, humilitat, senzillesa o austeritat, paraules de ressonàncies clarament religioses, cristianes, que ara s’haurien d’aplicarmés que mai".

les lectures del 4rt diumenge de Pasqua. 25 d'abril

" Eren gent de tota nacionalitat, de totes races i de tots els pobles i llengües"

Ac 13, 14, 43-52
Pau, junt amb Bernabé, arriba a Antioquía de Pisídia i, com tot jueu practicant, el sàbat va a la sinagoga i, en signe d’acolliment, li donen la paraula. Pau els parla de Jesús com el Messies esperat pels jueus, i és ben acollit pels assistents: jueus, prosèlits (no jueus convertits), i “temorosos de Déu” (simpatitzants no circumcidats).
El sàbat següent, una gran gentada esperava Pau a la sinagoga, cosa que preocupa als jueus, i quan comença a parlar, engelosits pel seu èxit, es posaren a contradir les seves paraules ... però els pagans (no jueus) semblaven millor disposats a acceptar-les. Això va comportar un capgirament dins la vida de Pau, que el fa decidir portar el missatge de Jesús als pagans, encara que sense refusar els jueus, que semblava en tenien la exclusiva. Una decisió d’una notable rellevància.
....................................................................................
Jn 10, 27-30
La paràbola del pastor, es reparteix entre els tres anys litúrgics, i cada lectura presenta un tema dominant: 1) la porta de la cleda, 2) el pastor dóna la vida per les ovelles, i 3) les coneix i les porta a la vida eterna, tema d’aquest any.
Els jueus pregunten a Jesús si és ell el Messies. Esperaven un Messies reial i poderós, que els alliberés dels romans, però Jesús prefereix revelar-se com un pastor, que s’ocupa del seu poble (rei-pastor era una expressió habitual en la historia d’Israel). David n’és la figura paradigmàtica d’aquest “pastor” (Ez 34, 21-28).
Hi ha una relació d’amistat i d’amor entre Jesús i els que creuen en ell. Les ovelles “escolten la seva veu, Jo les conec i elles em segueixen”. Conèixer, en terminologia bíblica, té un sentit més profund i més íntim que el nostre habitual, vol dir que les estima, tot i veient els punts febles i també els positius de cadascuna. El lligam que uneix ovelles i pastor, no és pas menys consistent que el lligam que uneix Jesús i el Pare.
Però Jesús encara va més lluny, “Jo els dono vida eterna ... ningú me les arrencarà de les mans ...ningú podrà arrencar res de les mans del Pare”; posa les dues frases a un mateix nivell, i acaba dient el que ja semblava deduir-se: “jo i el Pare som u”. Pels interlocutors, això era inacceptable, contrari al que cada dia proclamaven, “escolta Israel, el Senyor, nostre Déu és el Senyor U”, ja que semblava voler dir que un home es feia Déu. Això justifica que, després, el volguessin apedregar.
És de les poques vegades que, en els evangelis, Jesús sembla insinuar que és Déu.

Carta oberta als bisbes catòlics de tot el món. Hans Küng

El passat 15 d'abril el diari El País publicava una carta oberta a tots els bisbes del món.

"Estimados obispos,

Joseph Ratzinger, ahora Benedicto XVI, y yo fuimos entre 1962 1965 los dos teólogos más jóvenes del concilio. Ahora, ambos somos los más ancianos y los únicos que siguen plenamente en activo. Yo siempre he entendido también mi labor teológica como un servicio a la Iglesia. Por eso, preocupado por esta nuestra Iglesia, sumida en la crisis de confianza más profunda desde la Reforma, os dirijo una carta abierta en el quinto aniversario del acceso al pontificado de Benedicto XVI. No tengo otra posibilidad de llegar a vosotros".

....Per llegir tota la carta

Presentació del llibre "Aventures i desventures d'unes sandàlies" de Josep Costa, ofm

les lectures del 3r diumenge de Pasqua. 18 d'abril

Ac 5, 27-32, 40-41
Igual que Jesús, els apòstols entren en conflicte amb les autoritats jueves de Jerusalem. Pere, una altre vegada (és la 4ª) respon anunciant el nucli de la fe cristiana: Jesús, que van condemnar a la creu, ara és viu i, moguts per l’Esperit, els apòstols en són testimonis; per ells, testimoniar és obeir Déu, i no pas als homes.
Això exaspera el sanedrí, i veuen com a única solució eliminar-los, tal i com van fer amb Jesús ... però intervé Gamaliel (sap greu que s’hagi prescindit d’aquests versets 38-39) que els diu: “si és cosa d’homes, es destruiran sols, però si és de Déu, no acabareu pas amb ells ...”; i es conformen en assotar-los i els deixen anar. Els apòstols se’n van contents pensant amb el que Jesús els havia dit (Jn 15, 20): “si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres”, es sentien integrats amb Jesús.
L’Església és una empresa de Déu, i hem de reconèixer que després de 2000 anys sobreviu, malgrat el cúmul de disbarats i febleses, tant d’abans com d’ara.
....................................................................................
Jn 21, 1-19
El capítol 21 de Jn, va ser afegit posteriorment, sembla per posar en evidència la preeminència de Pere.
És la tercera aparició de Jesús als deixebles ... però, potser, més que aparició, una millor traducció seria “es deixà veure”, doncs, si bé era invisible, no era pas absent: “jo seré amb vosaltres fins a la fi del món” (Mt 28, 20).
Els deixebles, en nombre de 7 (= la plenitud), representen tota l’Església, però la seva missió és estèril (no pesquen res) si no es recolza en la paraula del Ressuscitat. Llavors, la xarxa (imatge de l’Església) s’omple amb 153 peixos (sembla era el nombre d’espècies conegudes aquell temps), però no s’esquinça; la diversitat no trenca pas la seva unitat.
Quan baixen de la barca, els deixebles veuen un foc amb peix i pa, però Jesús els demana que portin peixos. Sembla deduir-se que dins l’obra d’evangelització, simbolitzada per la pesca, Jesús ens va al davant (ja té peix al foc), però sol·licita sempre la nostra col·laboració.
Pere havia negat Jesús tres vegades, i ara Jesús li demana una triple confessió del seu amor. Les fórmules jurídiques, per ser vàlides, devien repetir-se tres cops davant els testimonis. Això pot justificar també que fos la tercera aparició de Jesús als deixebles, és com dir que, oficialment, la visió era certa.

Les lectures del 2n diumenge de Pasqua. 11 d'abril

"els deixebles eren a casa amb les portes tancades..."



Lc 5, 12-16
Se’ns vol mostrar la continuïtat entre l’acció de Jesús i la de la comunitat de deixebles. A Galilea, Jesús havia curat malalts imposant-los les mans (Lc 4, 40), i ara, ressuscitat i present dins de l’Església, continua la seva obra per mà dels apòstols.
Els apòstols estan encara a Jerusalem, i es troben al Temple, al pòrtic de Salomó, un lloc de pas i de trobada, accessible a tothom, no reservat sols als jueus. Això proba que, en els primers temps, els apòstols no havien pas deixat d’anar al Temple, eren jueus. Però es notava ja una certa separació, doncs “ningú dels altres no gosava anar amb ells”; la separació entre els jueus que creien en Jesús i els que no, s’anava fent més evident.
“Cada vegada se’ls afegien més homes i dones ...”, una novetat remarcable, doncs mostrava que no hi havia distinció, cosa que si es donava en el Temple, en que les dones estaven arraconades i el lloc dels homes era el preferent.
....................................................................................
Jn 20, 19-31
Estem encara en el primer dia de la setmana, és el començament d’una nova creació, el naixement de l’Església.
La porta estava tancada, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven reunits i no pas dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i es donà a conèixer, “ensenyà les mans i el costat”. Jesús s’ha de donar a conèixer amb algun signe (partir el pa a Emmaús, la veu a la Magdalena ...), la seva imatge no és com abans, és viu d’una altre manera.
Hi ha dues parts en el text. Primer, Jesús i els apòstols; hi ha una síntesi de diversos temes: la pau, Jesús manifesta la seva presència amb el do de la pau i de la joia; la missió, els envia com el Pare ha fet amb ell; l’Esperit, “alenà damunt d’ells”, per comunicar-los una nova vida, i el perdó, oferiran una reconciliació universal, Déu és Amor i Perdó.
Després, Jesús i Tomàs, que no accepta creure si no veu ... però els altres deixebles no eren pas millors: no van creure que les dones havien vist Jesús ressuscitat. La vinguda a la fe de Tomàs ens porta a un temps nou, el temps de l’Església, en que caldrà “creure sense haver vist”. No és fàcil veure els signes de la presència de Déu dins el món, i la fe tindrà de recolzar-se en el testimoni dels qui van experimentar la presència de Jesús Ressuscitat i ... sortosos els que així creuran.

les lectures del Diumenge de Pasqua. 4 d'abril

Ac 10, 34, 37-43
Segons Actes, Pere havia fet ja dos miracles, però aquí se’n produeix un de més gran, i és el fet que un jueu, Pere, entrés a casa d’un pagà, Corneli. El discurs de Pere, és un resum de l’evangeli, que conté els elements essencials de la historia de salvació; explica el sentit del què ha passat, atestat, tant pels antics profetes, com pels apòstols, els primers testimonis de la resurrecció. Un aspecte a remarcar del discurs de Pere és la insistència en dir que és Déu qui actua en Jesús.
L’evangeli ha desbordat les fronteres d’Israel, i tothom, fins i tot els pagans, poden participar d’aquesta nova Aliança amb Déu: creure en Jesús és ser salvat.
....................................................................................
Jn 20, 1-9
“Quan encara era fosc”, Mª Magdalena estava encara a les fosques, no havia experimentat la realitat de la Resurrecció: veu la tomba oberta, però no hi entra, i corre a dir-ho a Pere. El testimoni de les dones no era vàlid, era imprescindible el de dos o més homes.
Trasbalsats per la notícia, Pere i un altre deixeble corren, però malgrat que el deixeble hi arriba primer, qui primer entra a la tomba és Pere; hi ha ja una jerarquia? Pere, amb els ulls de la carn, veu el que hi ha dins la tomba, els signes de l’absència del cos del crucificat, el llençol d’amortallar i el mocador. Però, si s’haguessin endut el cadàver, no s’haurien entretingut a treure-li la roba, que esdevé la proba de que Jesús ha estat alliberat dels lligams que simbolitzen la passivitat de la mort; quan Jesús torna la vida a Llàtzer, surt embolcallat, està encara sotmès als lligams del món. Pere, però, no constata pas la resurrecció, sinó que Jesús no hi és, sols hi resten les robes.
L’altre deixeble, amb els ulls de la fe, davant el buit, els signes de l’absència, sí que en treu una conclusió: “ho veié i cregué”; la fe li fa descobrir que Jesús és viu.
L’acció transformadora més palpable de la resurrecció, és que els deixebles, abans dispersats i atemorits, tornen a reunir-se.
Jn, després, descriu un camí per la fe: “segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar”. Les Escriptures fan descobrir el projecta de Déu ... encara que en cap lloc hi ha una frase que digui que Jesús ressuscitarà. Però, semblant als deixebles d’Emmaús, els esperits dels deixebles es van obrir a la intel·ligència de les Escriptures.

JiR