Is 8, 23 – 9, 3 El profeta descriu la salvació com una llum que brilla dins les tenebres, fent al·lusió a Galilea, regió menyspreada pels jueus de Jerusalem, on hi viu gent d’arreu i estava ocupada per les tropes d’Assiria. El Senyor no els abandonarà, intervindrà com ho va fer en temps antic (el dia de Madian), en que Gedeó, a plena nit, va entrar amb un grapat d’homes armats, amb torxes enceses i, sobretot, fe amb Déu (Jt 7, 16-25).
Amb aquesta “llum”, Isaïes es referia a Ezequiel, el fill promès al rei Acaz (Is 7, 14: “la noia tindrà un fill ...”). La captivitat s’acabarà, els presoners que vivien dins la tenebra, veuran una gran llum. El profeta sap que Déu no abandonarà el seu poble, cal alegrar-se davant l’actuació de Déu. Mateu ens dirà que finalment s’acompliran en Jesús aquestes promeses: la llum de Jesús comença a Galilea.
...........................................................
Mt 4, 12-23
L’empresonament de Joan el Baptista, marca l’entrada de Jesús dins el seu ministeri públic, que inicia a Galilea, on hi havia una barreja de races i religions; és una manera d’estar en contacte amb “totes les nacions”, el missatge de Jesús va dirigit a la humanitat sencera. D’aquí en sortirà la llum, i Jesús comença a predicar amb les mateixes paraules de Joan: “convertiu-vos que el Regne del cel és a prop” (Mt 3, 2).
Jesús vol associar deixebles a la seva missió, ve a dir que els necessita, que vol que estiguin al seu costat i l’acompanyin a proclamar la Bona Nova. Comença per cridar quatre pescadors, s’envolta de gent normal, i els diu: “us faré pescadors d’homes”; ho deixen tot i el segueixen, el que mostra el poder d’atracció de la paraula de Jesús. El mar era símbol del mal, i treure homes del mar és impedir que s’ofeguin, és salvar-los. Llançar la xarxa de l’evangeli, és intentar portar els homes cap a Déu, encara que no sempre la xarxa es treu plena, però s’ha d’insistir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada