18/3/11

Les lectures del 2n diumenge de Quaresma. 20 de març

"La transfiguració" Mosaics artístics egara.


Gn 12, 1-4

Abram vivia a Ur de Caldea, a la vall de l’Eufrates, cap el segle XIX aC. Pertanyia a un clan de pastors seminòmades, que buscaven pasturatge pels seus ramats, no lluny de les ciutats. Déu va dir a Abram: “Ves-te’n del teu país ...”, però el text hebreu és més expressiu al afegir “per tu ...”, pel teu bé. Si Déu crida Abram, i a tot humà, és per la seva benaurança, Déu es revela com el qui vol el bé de l’ésser humà. El fa marxar pel seu bé, prometent-li tot el que, en aquell temps, feia feliços els homes: una nombrosa descendència i la benedicció de Déu.

Aquesta benedicció promesa a Abram, però, no és pas per ell sol, el projecta de Déu és per a tota la humanitat, i mai es desdirà d’aquesta promesa, encara que ningú no està obligat a acceptar-la. Posar-se en marxa, és una proba de la fe d’Abram i, més endavant, Déu li canviarà el nom, es dirà Abraham, que vol dir “pare de multituds”.

...........................................................

Mt 17, 1-9

Hi ha un paral·lelisme entre l’escena de la Transfiguració i la del Baptisme de Jesús. En el Baptisme, Déu recolza Jesús al començar la seva missió, i abans d’iniciar la ruta cap a Jerusalem, on el mataran, es produeix la Transfiguració, amb un nou recolzament a Jesús, per part de Déu; és com dir que malgrat el que veuran a partir d’ara, continua estant-hi d’acord, que no s’ha d’interpretar que Déu vol que el matin, que exigeix un sacrifici, semblant als déus pagans.

En el text hi abunden les imatges bíbliques: 1) la muntanya, com a lloc de revelació de Déu, 2) el núvol, signe de la presència de Déu, 3) la cara i els vestits de Jesús, resplendents i plens de llum, semblant a Moisés baixant del Sinaí, 4) Moisés i Elies, representen la Llei i els Profetes, el conjunt de les Escriptures, i 5) les tendes que evoquen la festa de les Tendes, en que els jueus recordaven la travessa del desert, en espera d’una nova manifestació de Déu.

Després els deixebles, prosternats sentint la veu de Déu, quan aixequen els ulls sols veuen Jesús; Moisés i Elies ja no hi eren: la Llei i els Profetes cedien el lloc a Jesús ... però aquesta realitat, sols es podrà entendre després de la Resurrecció, i és per això que Jesús els diu que no ho diguin a ningú.

JiR