"No estava el nostre cor ben velat, mentre ens parlava pel camí, quan ens obria les escriptures"? Lc 24, 32 (segons el còdex Beza)Ac 2, 14, 22-33
Pere, atemorit fins ara, es desvetlla amb la vinguda de l’Esperit, s’aixeca i “es posa dret” per parlar al poble d’Israel. És el primer discurs de la jove Església que comença. Els pelegrins vinguts d’arreu, compartien l’esperança d’Israel en la vinguda del Messies i, és per això que Pere s’aixeca per anunciar que el Messies que esperaven ja ha vingut: Déu ha complert la seva promesa.
La predicació de Pere va dirigida a tothom, i presenta els tres aspectes de la vida de Jesús que compondran el credo de fe més antic: un Jesús històric, acreditat per Déu amb prodigis i senyals, la seva mort en mans de les autoritats jueves, i la seva resurrecció obrada per Déu. Vol també fer èmfasi en la continuïtat de l’obra de Déu a través de Jesús, i per fer-la evident, invoca el que deia David referint-se a ell (Sl 16, 8-11). Pere acaba el discurs amb un signe d’autenticitat: “nosaltres en som testimonis”.
........................................................
Lc 24, 13-35
No és la narració d’un fet històric, sinó una composició teològica, que vol donar un missatge a través de l’experiència d’una parella de deixebles (Cleofàs i la seva dona) que, decebuts per la mort de Jesús tornaven a casa seva, a Emmaús. Tenien la idea d’un Messies alliberador, triomfador ... però és que no hi veien. Quan se’ls apropa Jesús “els seus ulls no el reconeixen”, però al explicar Jesús el sentit de les Escriptures, al final “se’ls hi obren els ulls”; estem parlant, però, d’una lectura cristiana de l’Escriptura, els jueus no ho veien pas així. Reconèixer Jesús com el Messies no és pas una evidència, l’Escriptura, així de clar, no ho diu enlloc, i sols esdevé evident quan els ulls se’ls hi obren, comprenen el sentit, i llavors “el cor s’abrusava dins nostre”.
No es diu pas quins textos cita Jesús, sols que “no calia que el Messies patís ... abans d’entrar a la glòria?”. Seria, però, trair les Escriptures creure en un exigència de patiment i de mort, per part de Déu; cal referir-ho a la frase del mateix Jesús: “No hi ha amor més gran, que donar la vida pels qui un estima”. S’ha d’arribar aquí perquè puguem descobrir el gran amor de Déu per tots nosaltres. No es tracta d’un masoquisme, sinó d’assumir les conseqüències de la seva opció d’estimar la humanitat i manifestar-ho, malgrat el que això pugui comportar.
La trajectòria de Cleofàs i la seva dona és una mostra de com haurien de ser les nostres celebracions de l’eucaristia: cal escoltar i entendre les lectures, la Paraula, per després poder reconèixer Jesús en el pa que es trenca i es reparteix.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada