24/9/11

Era foraster i em vau acollir

La pancarta no penja a l'Ajuntament de Badalona,...Penja a la part alta del campanar de l'Església Major a Sta. Coloma de Gramanet. A la pancarta està escrita una frase breu, clara, positiva i cordial. En català. Era foraster i em vau acollir (Mt 25, 34-46)”.

Així començava l'article escrit per l'Oriol Domingo a la Vanguardia del diumenge 11 de setembre comentant la iniciativa eclesial de la nostra ciutat veïna. Una iniciativa que, pel que diu l'article, forma part d'un pla traçat per les vuit parròquies de l'arxiprestat i amb el suport de professionals i voluntaris de Càritas i que ha estat ben rebuda per ciutadans i autoritats municipals. Una iniciativa en positiu.

L'article al final acaba de reblar el clau: la iniciativa recull el llegat i el testimoni del bisbe Joan Carrera (1930-2008), per cert estretament i llargament vinculat a Badalona.

La notícia m'ha suggerit unes reflexions:

1.- La referència a Badalona no és baldera. Des de fa un temps a Badalona vivim, amb llum i taquígraf, la vinculació d'immigració i delicte. Pensament, per altra banda, força estès entre molts conciutadans. Hi han hagut iniciatives, com “Badalona som tots”, per a treballar en l'acollida, integració i cohesió social; iniciativa a la qual s'hi han sumat persones creients i entitats cristianes, però, l'Església de Badalona, amb un nord que viu d'esquena al sud, en conjunt i com a tal resta muda.

2.- Aquesta acció de l'Església de Santa Coloma, forma part d'un pla traçat en el marc de l'arxiprestat i amb el suport de professionals i voluntaris de Càritas. Un bon exemple i una interpel·lació als consells pastorals arxiprestals que aquests dies de setembre reemprenen l'activitat. Una crida al compromís de cristians laics i laiques que des de diferents entitats i grups hauríem d'estar disposats a implicar-nos-hi.

3.- És just i necessari, permeteu-me l'expressió, reemprendre i actualitzar el llegat del bisbe Joan Carrera en la comunitat d'homes i dones que ell va servir primer com a conciutadà i prevere i després com a bisbe.

Francesc Giol