les lectures del 4rt diumenge d'Advent. 18 de desembre

...i res serà com abans

2Sa 7, 1-5. 8-12. 14. 16

Caldria situar la profecia de Natan en el seu context. David, un petit pastor, ha esdevingut un gran rei. Ha aconseguit reunir les tribus del Nord i del Sud, i s’ha instal·lat a Jerusalem, on habita en un palau, i creu que hauria de construir un temple per acollir l’Arca de l’Aliança, la presència de Déu ... però, durant la nit, Déu manifesta a Natan el que Ell en pensa de tot això, una resposta en dos punts: d’entrada un refús, i després una promesa.

Déu no necessita una casa, les nostres construccions no afegeixen res a la seva grandesa. L’Arca de l’Aliança no era més que un signe visible de la presència de Déu enmig del poble; però la seva presència real no es deixa de produir encara que estiguin lluny de Jerusalem, en el exili uns segles després, o amb el temple destruït.

La promesa del Senyor, és que farà un casal per David ... i no pas a l’inversa, David una casa per Déu. En hebreu, casa podia ser un habitatge familiar, però també una dinastia en el sentit d’una descendència.

La profecia ens vol dir que Déu donarà una descendència a David, mantindrà el seu llinatge. Una tradició posterior, interpretarà aquesta promesa relacionant el Messies com a un descendent de David: Jesús acompliria les promeses de Déu.

..............................................................................

Lc 1, 6-8. 19-28

Ha sonat l’hora de l’Encarnació, ja res serà com abans, les promeses de l’Antic Testament venen a acomplir-se. L’àngel anuncia a Maria la concepció i naixement d’un Fill, un veritable home nascut de dona, però també un home extraordinari: l’anomenaran Fill de l’Altíssim.

Lluc vol insistir en el fet de que aquest infant no té un pare humà, és “Fill de Déu”, i aporta dues proves: 1) Maria diu que no coneix home, és verge ... però “el poder de l’Altíssim la cobrirà amb la seva ombra”, que recorda la presència de Déu durant l’Èxode o, després, també en la Transfiguració, i 2) “li posaràs el nom de Jesús”, adreçant-se a la mare, cosa del tot inhabitual, doncs era el pare qui donava el nom al fill.

Cal remarcar que l’acció de Déu es manifesta fóra del Temple, enmig dels pobres: Maria és dona, jove, pobre i de Natzaret, un poble oblidat. Però també que Déu no es fa home en contra la voluntat dels humans, Maria accepta, però també busca comprendre.