les lectures del diumenge 1 de gener. Santa Maria

" ...guardava tot això en el seu cor i ho meditava"

Nm 6, 22-27

Aquest text proposa un “ritual de benedicció”, dirigit a Aaron i als seus fills per quan beneeixin el poble. Tres vegades cal pronunciar el nom de Déu, precedint cada una de les peticions, amb el que es vol confirmar tot el bé que el Senyor vol pel seu poble (però sols el text hebreu repeteix tres vegades “el Senyor”).

Pronunciar el nom, era un acte jurídic que indicava una presa de possessió, però també un compromís de protecció. En certa manera, el poble esdevé propietat del Senyor, però Déu tindrà cura del seu poble, el protegirà.

..............................................................................

Lc 2, 16-21

Jesús no neix entre els grans i poderosos del món, sinó entre els petits i humils, com els pastors de Betlem que, en aquell temps, eren persones més aviat mal vistes, ignorants i incapaços de complir la llei jueva, a causa de la seva feina; malgrat tot, són els primers en rebre la bona noticia del naixement de Jesús.

Sorprèn la sobrietat del relat. En la visita dels pastors, en cap moment es menciona el nom de Jesús, es diu “trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora”. Sols 8 dies després, el nounat rebrà el nom de Jesús.

Al donar-li el nom, els pares no sols expressen la vocació, o el paper, que tindrà (Jesús vol dir “Jahve salva), sinó també la seva partença a un determinat poble, amb el ritus de la circumcisió.

Avui es celebra Santa Maria, però aquí Maria hi té un paper molt apagat, els pastors venen a veure l’infant, i és d’ell que parlen a tothom, deixant Maria en una certa solitud i .... “guardava tot això en el seu cor i ho meditava”. Seguint l’evangeli, es pot constatar que Maria viu aquesta solitud, fruit de la seva missió, al llarg de tota la seva vida. El mèrit de Maria està en haver sabut posar-se, humilment, al servei de l’acompliment del projecte de Déu.

JiR

"Si les Religions no s'encarnen, parlen d'un altre món" Raimon Panikkar

Is 52, 7-10

Es parla del retorn de l’exili a Babilònia, s’apropa l’hora de l’alliberament. El profeta Isaïes, escenifica poèticament el goig dels israelites pel seu retorn a Jerusalem. “Veuen com el Senyor torna a Sió”, havia acompanyat el poble en la deportació a Babilònia, i ara retorna amb ells i els consola rescatant les ruïnes de Jerusalem.

Déu és presentat com un rei vencedor, que torna al seu poble després d’una batalla victoriosa, “ha estès el seu braç”, símbol de poder.

Però la “salvació del nostre Déu” s’estén per tots els pobles de la terra ... i trobem el seu acompliment en la vinguda de Jesús, en que totes les nacions podran veure la salvació de Déu.

..............................................................................

Jn 1, 1-18

En l’evangeli de Joan, la Paraula apareix com si es tractés d’un personatge, del que se’ns vol fer descobrir tota la seva força i misteri i, per iniciar el text, s’utilitzen les mateixes paraules del inici del Gènesi: “Al començament ...”. Es vol significar que comença una nova etapa de la història humana, és com una nova creació. El que fa Déu el primer dia de la creació, va ser separar la llum de les tenebres, i aquí es presenta Jesús com la llum que brilla enmig de la foscor. Al donar Déu la seva Paraula, ens fa sortir de les tenebres, aportant-nos la seva llum.

El qui és la Paraula “s’ha fet home”, però la traducció literal del mot grec sarx, és “carn”, que vol dir condició humana, amb totes les seves febleses i limitacions, s’ha fet un home com nosaltres i habita enmig nostre, acomplint així les promeses de l’Emmanuel, Déu amb nosaltres. Va “plantar la tenda” (= va viure) entre els homes per iniciar un nou camí. Sols la Paraula ens pot parlar de Déu i ens el dóna a conèixer; la Paraula és la llum veritable, Joan Baptista n’era testimoni, era present en el món ... però no tothom l’ha reconeguda.

Amb el Nadal comença la intervenció decisiva de Déu dins la nostra història humana.

JiR

Montserrat Radio, s'estrena aquesta Nit de Nadal

Aquest Nadal l’emissora de l’Abadia de Montserrat inicia les emissions
regulars. Des d’ara, a més de poder-se escoltar a les comarques de la Catalunya
central al 100.6 FM, Montserrat Ràdio ja es pot escoltar des d'arreu a través
d’internet.
L’objectiu principal de l’emissora és posar a l’abast dels oients els oficis litúrgics de la basílica –en directe- i, enmig d’una radiofórmula musical, informar de tot allò
que es produeix a Montserrat. Com va avançar al juny CatalunyaReligió.cat, la posada en marxa d’aquesta emissora forma part d’un projecte més ampli de comunicació de la comunitat benedictina.
Properament, a través del mateix portal que ara ja es visible, es podrà seguir en directe per televisió els oficis a Montserrat gràcies a les tres càmeres que es van instal·lar a la basílica. Un canal multimèdia de Montserrat que ha de recollir i difondre els continguts religiosos, espirituals, i informatius que ja produeix l’Abadia.
Aquest nou servei de l’Abadia de Montserrat facilita un accés sense fronteres a les acurades celebracions litúrgiques dels benedictins, subratllades per la qualitat musical de l’Escolania.
La nit del dissabte 24 de desembre, a més de celebrar el Naixement de Jesucrist, la comunitat benedictina celebrarà l’inici de les emissions regulars de Montserrat Ràdio. Es pot seguir a través de www.montserratradio.cat o des del web principal de Montserrat, www.abadiamontserrat.cat .

les lectures del 4rt diumenge d'Advent. 18 de desembre

...i res serà com abans

2Sa 7, 1-5. 8-12. 14. 16

Caldria situar la profecia de Natan en el seu context. David, un petit pastor, ha esdevingut un gran rei. Ha aconseguit reunir les tribus del Nord i del Sud, i s’ha instal·lat a Jerusalem, on habita en un palau, i creu que hauria de construir un temple per acollir l’Arca de l’Aliança, la presència de Déu ... però, durant la nit, Déu manifesta a Natan el que Ell en pensa de tot això, una resposta en dos punts: d’entrada un refús, i després una promesa.

Déu no necessita una casa, les nostres construccions no afegeixen res a la seva grandesa. L’Arca de l’Aliança no era més que un signe visible de la presència de Déu enmig del poble; però la seva presència real no es deixa de produir encara que estiguin lluny de Jerusalem, en el exili uns segles després, o amb el temple destruït.

La promesa del Senyor, és que farà un casal per David ... i no pas a l’inversa, David una casa per Déu. En hebreu, casa podia ser un habitatge familiar, però també una dinastia en el sentit d’una descendència.

La profecia ens vol dir que Déu donarà una descendència a David, mantindrà el seu llinatge. Una tradició posterior, interpretarà aquesta promesa relacionant el Messies com a un descendent de David: Jesús acompliria les promeses de Déu.

..............................................................................

Lc 1, 6-8. 19-28

Ha sonat l’hora de l’Encarnació, ja res serà com abans, les promeses de l’Antic Testament venen a acomplir-se. L’àngel anuncia a Maria la concepció i naixement d’un Fill, un veritable home nascut de dona, però també un home extraordinari: l’anomenaran Fill de l’Altíssim.

Lluc vol insistir en el fet de que aquest infant no té un pare humà, és “Fill de Déu”, i aporta dues proves: 1) Maria diu que no coneix home, és verge ... però “el poder de l’Altíssim la cobrirà amb la seva ombra”, que recorda la presència de Déu durant l’Èxode o, després, també en la Transfiguració, i 2) “li posaràs el nom de Jesús”, adreçant-se a la mare, cosa del tot inhabitual, doncs era el pare qui donava el nom al fill.

Cal remarcar que l’acció de Déu es manifesta fóra del Temple, enmig dels pobres: Maria és dona, jove, pobre i de Natzaret, un poble oblidat. Però també que Déu no es fa home en contra la voluntat dels humans, Maria accepta, però també busca comprendre.

les lectures del 3r diumenge d'Advent. 11 de desembre

Is 61, 1-2. 10-11

Podem distingir dues parts: 1) Isaïes, en tant que profeta, anuncia la bona nova al poble jueu. “El Senyor m’ha ungit ...” El qui rep la unció, tenia la missió d’aportar la benaurança al poble, però ... qui són els desvalguts, els cors adolorits, a qui el profeta és enviat? Són els exiliats que tornen al país i queden decebuts davant del que troben: altres pobles s’han instal·lat a Jerusalem, on han introduït les seves religions, hi ha molts matrimonis mixtes, i els jueus tradicionals són una minoria.

En un missatge de consolació, Isaïes proclama “l’any de gràcia del Senyor”. Segons Lv 25, era un any sant que celebraven cada 7 anys (l’any sabàtic), i cada 50 anys (l’any jubilar), en que els deutes eren esborrats i els esclaus alliberats. Des d’un aspecte espiritual, Déu perdonava els pecats, era com tornar a començar.

2) El poble s’alegra, com si les promeses de la primera part s’haguessin ja complert, serà com una gran festa, com un casament en el que cadascú es revesteix amb la seva millor roba.

El text acaba amb una mena de paràbola de la llavor; la germinació és una bella imatge per sostenir l’esperança.

..............................................................................

Jn 1, 6-8. 19-28

Se’ns mostra Joan Baptista com testimoni de la llum; ell sols ve a preparar el camí del Senyor. Però la seva reputació era tal, que justifica la pregunta dels sacerdots i levites: “ets el Messies ... Elies ... o el Gran Profeta?” La resposta de Joan és un xic ambigua, no es reconeix com a cap d’aquests personatges: “sóc una veu que clama en el desert”.

“¿Perquè bateges, doncs?” La resposta de Joan no és massa aclaridora: “Jo batejo amb aigua”, que forma part del món físic, i és sols una anticipació del bateig en l’Esperit, que és la mateixa força de Déu i que donarà el qui tenim entre nosaltres; anuncia la presència de Jesús, abans d’haver-lo reconegut, i amb una extrema humilitat ... doncs era l’últim esclau qui deslligava la corretja del calçat del seu amo.

“Això passava a Betània ...”, és a dir, en terra pagana, on el poble jueu, venint d’Egipte, va preparar el pas del Jordà per arribar a la Terra Promesa; s’està preparant una altre travessia transcendent.

les lectures del 2n diumenge d'Advent. 4 de desembre

Is 40, 1-5. 9-11

“Consoleu el meu poble, diu el vostre Déu”; aquests texts es coneixien com el llibre de la consolació. El poble es sentia doblement castigat pel Senyor, a causa dels seus mancaments a l’Aliança ... però Déu els perdona. Segons la Llei, un lladre, per ser perdonat, havia de restituir el doble del que havia robat.

“Obriu en el desert una ruta al Senyor ...”. En aquella època, quan un rei guanyava una guerra, es traçava un camí triomfal per celebrar el seu retorn victoriós; en aquest cas era el Senyor Déu qui els retornava de Babilònia cap a Israel.

L’arribada de Déu, es descriu amb una imatge de “poder ... domina tota cosa”, però també “com un pastor amb el seu ramat”. Per Israel, el rei ideal inclou aquests dos aspectes: un pastor ple de sol·licitud pel seu poble, i un rei triomfant, per protegir el poble dels seus enemics.

..............................................................................

Mc 1, 1-8

“Comença l’evangeli ...”, en grec, euangelion = gran notícia, Bona Nova. A l’època es nomenava així el naixement d’un rei o una gran victòria militar. Aquí és una manera de dir que aquell que el poble esperava, ja ha vingut, és la notícia del començament d’un Regne, del Regne de Déu.

Els versets 2-3, és l’única vegada en que Marc cita l’acompliment de l’Escriptura. És una combinació de textos (Ml 3,1 ; Is 40, 3) que es recolzen en la paraula “camí”. Marc vol encaixar Jesús en la tradició de l’Antic Testament, per relacionar-lo amb Joan, com a precursor que li prepara el camí.

La vestimenta de Joan era l’habitual dels profetes, i en quan alimentar-se de llagostes i mel, era el menjar del desert, volent mostrar així una situació d’ascetisme.

Marc resumeix, en dos punts, l’ensenyament de Joan: 1) proposa un baptisme de conversió, pel perdó dels pecats; proposa el bateig submergint-se del tot dins l’aigua, per manifestar la ferma resolució de purificar la vida, i 2) anuncia la vinguda d’un, més fort que ell, i que batejarà amb l’Esperit Sant.

JiR