7/1/12

les lectures de la Festa del Baptisme del Senyor. 8 de gener


Is 42, 1-4. 6-7 Es un text del Segon Isaïes, que predica en temps de l’exili a Babilònia. En la seva obra s’hi troben uns textos un xic particulars, els “Cants del Servent”, que descriuen un misteriós personatge, “el Servent”, escollit per Déu per anunciar i implantar la justícia a la terra, però no una justícia en el sentit d’una condemna, sinó d’una posada en llibertat. Aquesta justícia serà la llum per totes les nacions, i establirà l’aliança de Déu amb tots els pobles.
Al llarg del temps, els jueus van identificar aquest “Servent” amb la “resta d’Israel”, així en la traducció grega dels LXX (II aC.), es pot llegir: “... heus aquí el meu Servent, Israel, que jo sostinc ...”.
Es obvi que Isaïes no pensava en Jesús com el servent escollit, però la seva visió s’adiu amb el que Jesús va viure i va fer. D’aquí que la comunitat cristiana hagi vist en aquest text la figura de Jesús, introduint un nou concepte de Messies, que comparteix la debilitat de la condició humana, en perfecte coherència amb el “Déu amb nosaltres”. ...................................................................
Mc 1, 7-11
El baptisme de Jesús és la seva primera manifestació pública, en la que caldria destacar-ne dos aspectes: 1) la humilitat, al sotmetre’s Jesús al bateig de Joan, i 2) la glòria, pel testimoniatge humà de Joan (“ell us batejarà amb l’Esperit Sant”), i diví de l’Esperit (“que baixava cap a ell”).
Jesús es presenta a la vora del Jordà i demana ser batejat, tal i com ho fan altres homes; ell era un home com els demés. I vet aquí que el seu bateig va ser una veritable revelació de la seva persona. El cel s’esquinçà, el que vol dir que ja no hi ha separació entre el cel i la terra, la comunicació entre Déu i els homes, amb Jesús, s’ha restablert; uns anys més tard, amb la mort de Jesús, s’esquinçà el vel del Temple per confirmar-ho.
Com l’alè de Déu planava sobre les aigües en la primera creació, l’Esperit plana sobre Jesús, que és el primer de la nova creació. Jesús és capdavanter d’aquesta nova humanitat, que viurà segons l’Esperit de Déu. Això passa a la vora del Jordà, el riu que el poble de Déu va travessar per entrar a la Terra Promesa, i Jesús en surt també, al davant del poble nou, per accedir a una vida nova.
La paraula grega que tradueix com “servent” el mot hebreu, pot també significar “fill”. Així, Is 42, 1 presenta el “servent estimat de Déu”, i Mc 1, 11 “el meu Fill estimat”. Tota la vida de Jesús farà descobrir als deixebles aquesta doble identitat: Jesús és Servent i és Fill.
JiR