"alliberada de la febre, la sogra de Pere es disposa a servir-los" (característica de la comunitat de Jesús)
Jb 7, 1-4. 6-7
En forma d’un conte, escrit en el segle V aC., el llibre de Job ens mostra un home ric i feliç, íntegra i creient en Déu que, de cop i volta, li cauen a sobre les pitjors desgràcies. Els seus amics, igual com tothom pensava en aquell temps, ho interpreten com un càstig pels seus pecats ... que Job nega haver comès.
En el text d’avui, Job exposa la seva tristesa i manca d’esperança. Però si seguim el relat, poc a poc la veu de l’experiència parla: s’adona de com alguns malfactors viuen feliços, mentre gent honesta pateix sense socors. No hi ha pas la justícia que els seus amics proclamaven, i Job fa un acta d’humilitat, reconeixent que sols Déu sap els misteris de la vida.
Sofriment i clams, continuen presents després de tants segles, i el parany es troba en actuar com els amics de Job, que volen explicar i justificar el mal. Lo important del llibre de Job no són els fets, que no són històrics, sinó la saviesa de les seves reflexions sobre el problema del mal i la seva presència injustificada en el món.
...................................................................
Mc 1, 29-39
Si Jesús “surt de la sinagoga”, ens vol recordar que és un jueu fidel a la llei. Quan “el sol s’havia post”, s’havia acabat el sàbat i li porten malalts i posseïts per curar. Malgrat que la malaltia es considerava un càstig per haver pecat, i eren persones excloses, Jesús s’hi acosta i els cura, els hi obre un camí d’esperança, tot mostrant els “signes” de que el Regne de Déu ja és aquí; el risc és de veure-hi sols un prodigi.
La sogra de Pere tenia febre, que es considerava una forma de “possessió”. Jesús vol mostrar als seus deixebles que aquesta febre destructiva, ha de cedir el lloc a un esperit de servei. Així “li agafa la mà i la fa aixecar” (en hebreu, aixecar = donar una nova vida), i alliberada de la febre, la sogra de Pere es disposa a servir-los.
“De bon matí”, Jesús se’n va a pregar a un lloc solitari, i quan Pere el troba, li diu “tothom et busca”, es deixava perdre aquest esclat de popularitat ... però no és pas aquest l’objectiu de Jesús; es preparava, amb la pregària, per així acomplir la voluntat de Déu, i els diu “anem a altres llocs a predicar” ... les alabances i el populisme no eren pas el seu objectiu, i la gent, més que un mestre o un profeta, buscaven més aviat un guaridor.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada