Creure és ser crèdul?

Creure és ser crèdul?
per P. Jean-Paul Sagadon, assomptioniste. 2012. Extret de la publicació CROIRE.

La “fe del carboner” és la creença ingènua de l’home simple, però no s’ha pas de confondre la confiança plena amb la ingenuïtat, com tampoc s’ha d’identificar la fe ideal amb el saber intel·lectual. La fe del carboner és aquella que no posa atenció a les qüestions proposades per la fe, redueix cap el silenci la seva intel·ligència. De fet, que siguem “homes simples” o “intel·lectuals”, tots estem convidats a una fe veritable, i no pas ingènua, és a dir, una fe que és un vertader procés de llibertat i no una solució simplista.
En el concili Vaticà I (1861-1870), es va afirmar que es podia arribar a Déu per la raó. És a dir, la fe no és pas irracional, encara que vagi més enllà de la raó. Ser creient no ens obliga a pensar d’una manera ingènua, no deshonora la intel·ligència; cal eixamplar la raó, i no pas suprimir-la. La fe no és una intuïció, un acta dins el buit, hi ha un espai per la intel·ligència. La fe es recolza en l’Escriptura i en la comunitat dels creients.
Un exemple en podria ser l’apòstol Tomàs (Jn 20, 24-29), que alguns qualifiquen d’incrèdul, però es pot considerar també un gran creient. No vol creure sols per les paraules dels altres, no es fia de les il·lusions col·lectives, de les evidències comunes, de les informacions no crítiques. Ell es vol fer una opinió per ell mateix, vol jutjar amb els seus criteris personals. I el seu criteri consisteix en la verificació de la materialitat del cos de Jesús: “si jo no veig a les mans la marca dels claus ... jo no creuré pas”. Ell s’hauria pogut acontentar amb el que li van dir els altres apòstols, però llavors s’hauria assemblat amb els que creuen simplement per què està escrit en el seu catecisme, de quan eren petits, o per què algú els hi ha dit que això és així, i no pas d’altra manera. Tomàs va voler que la seva fe fos una trobada personal i no pas, simplement, una experiència basada en el que li han dit els altres. Massa sovint ens estalviem de tot procés personal.
Jesús no ha pas donat, als seus deixebles, un ritual o un codi legislatiu, i encara menys un corpus doctrinal que cal conservar immutablement i repetir-lo incansablement, de generació en generació. El que Jesús va deixar als seus deixebles, és la perpetua novetat d’una Bona Nova, el seu Evangeli, il·lustrat amb paràboles a desxifrar inesgotablement en cada època. Per desxifrar aquesta Bona Nova, cal treballar per entendre-la, doncs la fe vol comprendre allò que creu. Això no vol pas dir que els qui tenen una fe del carboner no entraran al Regne de Déu, Déu depassa les capacitats de l’enteniment humà. Però si que també hi entraran, aquells que tenen una fe pensada, reflexionada i personal.