12/9/12

Sobre "l'Atri dels Gentils"


Del 16 al 18 de maig tingué lloc a Barcelona una de les convocatòries de l’Atri dels Gentils. A la publicació El Pregó nº 435 del mes de juliol en Ramón M.Nogués fa uns comentaris dels quals presento un petit extracte, tot i recomanant la seva lectura complerta.
El tema elegit era "Estètica i transcendència" que pot semblar una "fugida" en un moment on el gran tema social és l’ètica econòmica.
En primer lloc parla de l’àmbit en el que es va celebrar la sessió: “quatre representants de la cultura catalana [...] explicaven la seva vida i inspiració estètica al marge de la fe cristiana i de la religió en general. Entre el públic, molts creients i una densitat específicament alta de clergues, entre els quals hi havia tres bisbes, dos d’ells cardenals.
[...] A les autoritats del sistema eclesiàstic sembla que els sigui més fàcil dialogar amb els més allunyats de la fe que no pas amb els creients discrepants. [...] És a dir, que els dissidents de les doctrines oficials (i no dissidents de la fe)no tinguessin com a mínim el mateix dret d’audiència pública que els agnòstics o els ateus.
En segon lloc comenta els temes: “El diàleg sobre estètica segur que surt bé i és fàcil. [...] Seria bo que el diàleg entrés en els temes difícils com el llenguatge i les ciències. [...] Caldria dialogar a fons sobre el caràcter inevitablement i ineludiblement simbòlic dels discurs sobre Déu . [...]
Pel que fa als temes científics, m’agradaria –a mi que soc biòleg- que el sistema eclesiàstic s’atrevís a dialogar sobre biologia, especialment sobre biologia sexual. L’acceptació de l’evolució necessità un segle d’ignorància i menyspreu de part de la doctrina oficial. [...]
M’agradaria que des de la creença es pogués discutir amb les autoritats religioses i amb plena llibertat sobre les avui insostenibles postures oficials en el control de la natalitat, els grans temes de la fecundació assistida, el debat sobre la recomposició de les parelles, les disciplines arbitràries sobre el celibat obligatori per al ministeri sacerdotal, o la presència de la dona a l’Església. Totes són qüestions tabú sobre les quals en l’Església no s’admet diàleg. [...] L’Església, en ciències, només se sent còmode dialogant sobre la física, tema certament apassionant però que no interfereix amb cap qüestió vitalment significativa.
En tercer lloc comenta l’estil: “Fem grans elogis del diàleg, però en els àmbits eclesiàstics només es pot dialogar si s’accepta d’entrada no manifestar cap discordança amb les postures oficials.[...] Els drets, la lliure opinió o la democràcia són postulats, genèricament per part dels eclesiàstics, per als de "fora" (els de l’Atri?), però negats als de "dins". El sistema eclesiàstic es continua atorgant el luxe de poder prescindir de l’aplicació dels drets als creients i, a sobre, per indicació divina!


Llorenç Casanova
Sobre "l'Atri dels Gentils"

1 comentari:

Rosa Fornaguera ha dit...

Gràcies Llorenç. Hi ha tantes ocasions, des de la qüotidianitat, que foren objecte de ser compartits entre creients i no creients i que com a Església hi passem pel costat mirant cap a un altre costat!
El verdader atri dels gentils és el que es fa des de Caritas, per exemple.
Des del nostre àmbit local també tenim possibilitats que cal aprofitar.
Francesc