"Senyor, fés que hi vegi!"
Jr 31, 7-9
Aquests
versets pertanyen al anomenat “Llibre de la Consolació”, escrit
per Jeremies, que resta a Jerusalem durant l’exili a Babilònia, i
intenta animar als seus compatriotes desesperats, anunciant que els
exiliats retornaran, alguns potser malmesos ... però tornaran.
Quan van ser deportats,
va ser difícil suportar les dificultats de la ruta, però la tornada
serà joiosa, fins i tot pels més febles.
Com que tot va malament,
el seu missatge d’esperança seria poc creïble i, per això,
comença amb “diu el Senyor” ... no pas jo.
..........................................................
Mc 10, 46-52
Els
deixebles, camí de Jerusalem, i després de tres avisos, continuaven
sense comprendre la propera fi de Jesús, no era aquesta la seva idea
de Messies ... estaven cecs.
El cec Bartimeu, estava
assegut “a la vora del camí”, no hi veia, no ho entenia, i és
per això que no seguia el camí, però reconeix la seva ceguesa.
Així quan sent que passa Jesús, el crida i insisteix, demana ajuda.
La gent el vol fer callar, però Jesús s’atura i el fa cridar.
Bartimeu s’aixeca, llença el mantell, i va cap a Jesús. El
mantell era la peça més preuada per un jueu; segons la Torà, quan
un té un deute, si no el paga, se li pot prendre tot excepte el
mantell, sense la qual, amb el fred de la nit, podria morir.
Bartimeu, doncs, ho
abandona tot per anar cap a Jesús, i li diu “Rabuni, fes que hi
vegi”, no ho veia clar, no ho entenia ... però quan hi veu, quan
comprèn el missatge, segueix el camí de Jesús. La seva fe, la seva
confiança en Jesús, l’ha salvat.
No es pot seguir Jesús a
cegues, com en un ramat, cal demanar de veure-hi clar, i cal
desfer-se dels entrebancs, per poder trobar el camí.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada