Necessitem a Déu, avui?

DIMECRES 8 de febrer

20h
Als Carmelites

Un any més estem contents de poder tenir entre nosaltres a l'Antoni Bentué, aquest teòleg de pensament clar i suggerent que sempre ens ajuda a prendre consciència crítica sobre aquells temes que com a homes i dones d'avui ens interessen.
Gironí, doctor en teologia, resident a Xile des de l'any 1971 , ha estat professor universitari i té nombroses publicacions en llibres i articles. Cassià M. Just, abat i monjo de Montserrat, deia d'ell: “ha assumit el repte de reflexionar sobre la fe cristiana i catòlica amb un estil clar i proper, sense por d’afrontar les qüestions més delicades que es plantegen els homes i les dones del segle XXI”. Esperem que la qüestió que ens proposa: Per què l'home d'avui necessita a Déu?, sigui de l'interès de molts de vosaltres. Fem-ho còrrer, no ens ho quedem.

Per una qüestió de dates no la podem fer en el lloc habitual, el Monestir de les Clarisses de la Divina Providència. Agraïm, des d'aquí, a la comunitat dels Carmelites de Badalona que ens ha obert les seves portes per poder acollir aquesta xerrada. Això és fer xarxa.

Xarxa de laics

les lectures del diumenge 4rt durant l'any. 29 de gener

Dt 18, 15-20
Abans d’entrar a la terra promesa, el poble té por de sentir la veu del Senyor i el gran foc que l’acompanya; en tenien experiència de quan parlà amb Moisès. Déu comprèn aquest temor i els diu que farà que s’aixequi, d’entre el poble, un profeta com Moisès, que transmetrà les seves paraules.
Aquesta promesa, donada a través de Moisès, insisteix en quatre punts: 1) Serà un profeta escollit per Déu qui conduirà el poble, un profeta com Moisès, és a dir, un veritable enviat de Déu, 2) el vertader profeta sortirà del poble de l’Aliança, i adverteix contra els falsos profetes, 3) aquest profeta transmetrà fidelment la paraula de Déu (“li posaré als llavis les meves paraules”), i 4) és vital per el poble escoltar els profetes enviats per Déu.
Aquest profeta com Moisès, sembla prefigurar el Messies i és, en realitat, tal i com el presentarà l’evangeli de Mateu.
...................................................................
Mc 1, 21-28
Jesús va a la sinagoga el dissabte i, com tot jueu pietós, comenta els textos proposats. L’evangeli no parla del que Jesús va dir, va ensenyar, sinó de l’impacte de la seva intervenció, remarcant l’autoritat que desprenen les seves paraules.
Després, Jesús expulsa un dimoni (en dissabte !!!); el millor dels ensenyaments és l’acció que allibera l’home de tota forma de mal. El dimoni es retira i protesta desesperat: “has vingut a destruir-nos?”. Però Jesús l’obliga a callar. El maligne sap bé qui és Jesús ... però cap dels presents sembla reconèixer en Jesús el Messies. Jesús no vol que el misteri de la seva persona sigui divulgat tan aviat, abans que els deixebles estiguin en disposició d’entendre’l, és el “secret messiànic”.
Segons Marc, és el començament del ministeri de Jesús, en que es proposen els dos aspectes de la seva obra, que aquí es manifesten junts: l’ensenyament i l’acció.
“¿Què vol dir tot això?” es pregunten. És l’objectiu dels miracles i actes de poder de Jesús: interroguen, són un signe; junt amb la predicació, constitueixen la progressiva revelació de la personalitat de Jesús i el contingut del seu missatge.
Ji R

les lectures del diumenge 3r durant l'any. 22 de gener

"Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova!"

Jo 3, 1-5. 10
El llibre de Jonàs pretén explicar una història que, en realitat, és una faula, però de la que se’n poden treure unes lliçons. Va ser escrit a la tornada de l’exili a Babilònia, i volia recordar que Déu vol salvar tota la humanitat, i no tant sols el poble escollit.
Lliçons a considerar: 1) Déu estima tots els homes i n’espera un sol gest per perdonar-los, 2) els considerats pecadors, o pagans, sovint són els més disposats a escoltar la paraula de Déu, i 3) es vol remarcar, també, la importància de la predicació profètica per la conversió dels que estan allunyats de Déu.
...................................................................
Mc 1, 14-20
Jesús retorna a Galilea, i és allà on comença la seva predicació. La Bona Nova ve de Galilea, un país més aviat menystingut, i no pas del Temple, ni de Jerusalem.
El missatge que ve a proclamar Jesús, queda resumit en el verset 15: “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova”.
“S’ha complert el temps”, estem arribant a l’objectiu, això és ja una realitat; quan Jesús sortia del bateig en el Jordà, el cel s’esquinçà i s’ha comunicat amb la terra. Per Jesús, “el Regne de Déu” és la vida tal com Déu la vol construir, i “convertir-se” és canviar d’orientació i veure Déu tal i com és ... el Déu de l’amor i el perdó.
La primera acció de Jesús, és buscar col·laboradors per tirar endavant el seu projecte, i ho fa tot passant vora el mar. En la Bíblia, el mar representa les forces del mal, i és aquí on Jesús comença a anunciar la Bona Nova. Cadascun dels evangelistes, però, explica d’una manera personal aquesta crida dels deixebles, situant-la en un context diferent. Cridant els deixebles, es posa de manifest la iniciativa de Jesús, i la autoritat i força de la seva crida. Es vol donar a entendre, també, que la resposta va ser immediata i definitiva. Els farà “pescadors d’homes”, que no s’ha d’interpretar com una captura, sinó com un alliberament ... és fer-los sortir del mar, que és el mal.
La iniciativa és de Jesús, i seguir el mestre és l’actitud del deixeble.
JiR

les lectures del 2n diumenge durant l'any. 15 de gener

"mireu l'Anyell de Déu"

1Sa 3, 3-10. 19
Anna porta Samuel al santuari de Silo, en agraïment de que Déu li concedís aquest fill, tot i sent estèril. És en aquest santuari que Samuel és cridat a esdevenir profeta.
Es podria remarcar: 1) Samuel és encara un noi, però és dins la feblesa humana que Déu es manifesta, 2) la iniciativa ve de Déu, que el crida tres vegades, 3) sovint, és necessari un intermediari per interpretar la crida; en aquest cas, el sacerdot Elí, que li aconsella la actitud a seguir, i 4) la resposta de Samuel a la crida, que es fa possible gràcies a l’escolta: “Parleu, que el vostre servent us escota”
Sovint, pensem que la pregària consisteix en parlar molt, i s’oblida que és, sobretot, un temps per escoltar. ...................................................................
Jn 1, 35-42
Joan Baptista diu a dos dels seus deixebles: “Mireu l’anyell de Déu”. Però què els vol dir amb això d’anyell? En realitat, el mot arameu significa, a la vegada, “anyell” i “servidor”. Això porta a que alguns ho interpretin com l’anyell pasqual proposat per Moisès, per recordar que Déu els va alliberar, i aquí s’anunciaria una nova Pasqua, un nou i definitiu alliberament. Però d’altres creuen que es podria referir a la figura messiànica del “servidor de Jahvé”, que va presentar Isaïes.
Els dos primers deixebles van cap a Jesús perquè Joan els orienta cap a ell. Jesús mostra una gran discreció, “veniu i ho veureu”, res no els força amb aquesta crida, són invitats a veure i a restar prop de Jesús. Seran testimonis que poden també esdevenir intermediaris, i així es produeix quan Andreu crida al seu germà Simó. És remarcable el procés teològic d’aquests deixebles, que primer nomenen Jesús “mestre” i, ben aviat, confessen que “hem trobat el Messies”.
Això contrasta amb la trobada de Jesús amb Simó que, amb autoritat, pren possessió d’aquest deixeble canviant-li el nom, transforma Simó en una altre persona; ara es dirà Cefes, pedra, esdevindrà una pedra viva per l’edificació de l’Església.
Se’ns presenta, d’una manera simbòlica, les característiques que ha d’assumir la vida d’un creient, en aquell temps i també ara: seguir Jesús i donar-lo a conèixer, però amb vivències, amb fets, oferint un testimoni personal.
JiR

La ressistència de la Cartoixa de Tiana

El diari Público es fa ressò en un article del dia d'avui, 12 de gener, de la "resistència" de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre de Tiana, l'única cartoixa que hi ha a Catalunya i la més antiga de l'estat espanyol.

L'últim capítol general de l'orde cartoixà, celebrat el passat 3 de juny, va decidir no tancar Santa Maria de Montalegre. Ja que en aquell moment no ens en varem fer ressò, aprofitem l'ocasió que ens dona aquesta notícia per fer-ho ara.

Donem-ne gràcies i tinguem-los presents en la nostra pregària.

Clicant al següent enllaç podreu llegir l'article.

http://www.publico.es/catalunya/415955/la-resistencia-cartoixana-de-tiana

les lectures de la Festa del Baptisme del Senyor. 8 de gener

Is 42, 1-4. 6-7 Es un text del Segon Isaïes, que predica en temps de l’exili a Babilònia. En la seva obra s’hi troben uns textos un xic particulars, els “Cants del Servent”, que descriuen un misteriós personatge, “el Servent”, escollit per Déu per anunciar i implantar la justícia a la terra, però no una justícia en el sentit d’una condemna, sinó d’una posada en llibertat. Aquesta justícia serà la llum per totes les nacions, i establirà l’aliança de Déu amb tots els pobles.
Al llarg del temps, els jueus van identificar aquest “Servent” amb la “resta d’Israel”, així en la traducció grega dels LXX (II aC.), es pot llegir: “... heus aquí el meu Servent, Israel, que jo sostinc ...”.
Es obvi que Isaïes no pensava en Jesús com el servent escollit, però la seva visió s’adiu amb el que Jesús va viure i va fer. D’aquí que la comunitat cristiana hagi vist en aquest text la figura de Jesús, introduint un nou concepte de Messies, que comparteix la debilitat de la condició humana, en perfecte coherència amb el “Déu amb nosaltres”. ...................................................................
Mc 1, 7-11
El baptisme de Jesús és la seva primera manifestació pública, en la que caldria destacar-ne dos aspectes: 1) la humilitat, al sotmetre’s Jesús al bateig de Joan, i 2) la glòria, pel testimoniatge humà de Joan (“ell us batejarà amb l’Esperit Sant”), i diví de l’Esperit (“que baixava cap a ell”).
Jesús es presenta a la vora del Jordà i demana ser batejat, tal i com ho fan altres homes; ell era un home com els demés. I vet aquí que el seu bateig va ser una veritable revelació de la seva persona. El cel s’esquinçà, el que vol dir que ja no hi ha separació entre el cel i la terra, la comunicació entre Déu i els homes, amb Jesús, s’ha restablert; uns anys més tard, amb la mort de Jesús, s’esquinçà el vel del Temple per confirmar-ho.
Com l’alè de Déu planava sobre les aigües en la primera creació, l’Esperit plana sobre Jesús, que és el primer de la nova creació. Jesús és capdavanter d’aquesta nova humanitat, que viurà segons l’Esperit de Déu. Això passa a la vora del Jordà, el riu que el poble de Déu va travessar per entrar a la Terra Promesa, i Jesús en surt també, al davant del poble nou, per accedir a una vida nova.
La paraula grega que tradueix com “servent” el mot hebreu, pot també significar “fill”. Així, Is 42, 1 presenta el “servent estimat de Déu”, i Mc 1, 11 “el meu Fill estimat”. Tota la vida de Jesús farà descobrir als deixebles aquesta doble identitat: Jesús és Servent i és Fill.
JiR