les lectures del diumenge de Pentecosta. 27 de maig

 "Pentecoste Jubilee"

Ac 2, 1-11

La Pentecosta era una festa d’origen pagà, en que es celebrava la collita dels fruits de la terra, però, més endavant, va esdevenir una festa religiosa, per celebrar el do de la Llei al Sinaí. Jerusalem s’omplia d’un massiu pelegrinatge. Els deixebles estaven reunits “tots junts al mateix lloc”, donant a entendre la unitat del grup.

És difícil descriure l’actuació de Déu, d’aquí la utilització de símbols, dels que se’ns avisa amb el “com”: com una ventada, com unes llengües de foc. La remor i el vent, que omplí tota la casa, és un element adequat per expressar la potencia i dinamisme de l’Esperit. El mot hebreu ruah, o el grec pneuma, volen dir vent, però també esperit. El cop de vent omple tota la casa, però les llengües de foc es posen sobre cadascú, és el bateig amb el foc de l’Esperit (Lc 3, 16). Tots són omplerts per l’Esperit, però cadascú s’expressa en la llegua en què és inspirat, cadascú rep la seva particular gràcia, la seva missió. La confusió que provocà a Babel la multiplicació de llengües, aquí, aquesta pluralitat esdevé una font de riquesa: tota la gent, agrupada a l’entorn dels apòstols, entenen el que els diuen, en la seva llengua.

..........................................................

Jn 20, 19-23

El do de l’Esperit, que Lluc situa en la Pentecosta, Joan en parla ja el vespre de Pasqua. Les portes estaven tancades, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i el primer que fa és donar-los la pau, que és font de vida.

La pau de Jesús, és la de la Bona Nova, que transforma la por en joia, i que obre les portes a totes les nacions. Després ve el do de la missió “com el Pare m’ha enviat, també us envio a vosaltres” ... però els enviats han de ser transformats, per poder continuar l’obra de Jesús. “Alenà damunt d’ells”, semblant a l’alè de Déu al crear l’home, és com una nova creació, seran persones noves. La por i la obscuritat del nostra interior, amb la presència de Jesús, es transformen en pau i alegria, amb la certesa que Ell està amb nosaltres.

La missió de treure el pecat del món, amb el do de l’Esperit, ara l’han d’assumir els deixebles. Però el v. 23 desconcerta: “... quedaran sense perdó”. És difícil pensar que el Déu que ens mostra Jesús, pugui no perdonar; potser caldria interpretar que la missió seria proclamar la paraula del perdó i, de no fer-ho, seria deixar que el món ignorés aquest perdó, abandonar-lo al pecat i no complir la missió encomanada. S’ha d’aconseguir que tothom, fins i tot els pecadors, amb el perdó, s’integrin a la comunitat.

JiR

AMB DÉU O SENSE, també a Badalona

 

«Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d'entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba. Al llarg de quaranta cartes —vint per corresponsal—, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l'esfera religiosa i l'esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l'existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l'espiritualitat sense fe. 

El proper dijous 24 de maig, a les 7:30h, els tindrem a Badalona, al Círcol, per presentar-nos el seu llibre. I ho faran de la ma de dos amics badalonins, en Jaume Oliveres i en Marcel Riera, que comparteixen amb els autors l'actitud vital de recerca. Feu-ho extensiu, doneu-ho a conèixer, el llibre s'ho mereix i la vetllada promet. Us hi esperem!

les lectures del 7è diumenge de Pasqua. L'Ascenssió del Senyor. 20 de maig

Ac 1, 1-11

Els deixebles no comprenen massa el projecte de Déu, esperaven un rei temporal, però Jesús els diu que Déu enviarà quelcom d’Ell mateix, el seu Esperit, per establir un regne nou: el Regne de Déu.

Els relats d’ascensió i ocultament, eren un recurs literari gens infreqüent en el món antic, tant greco-romà com jueu, que pretenien escenificar així el final gloriós d’un personatge. A l’AT, Elies diu a Eliseu que heretarà el seu esperit profètic si el veu mentre és endut cap el cel; així succeeix (2Re 2, 9-12) i Eliseu hereta l’encàrrec de continuar la missió d’Elies.

Els deixebles veient com Jesús s’aixeca, esdevenen hereus de la missió de Jesús, i reben l’encàrrec de proclamar el seu missatge. El fet que Jesús desaparegui envoltat per un núvol, ens vol dir que retorna al sí de Déu; el núvol era el signe de la presència de Déu, com durant la travessia del desert a la sortida d’Egipte (Ex 19, 9 i 16).

“¿Perquè esteu mirant el cel?” diuen els homes vestits de blanc ... l’Església ha de mirar cap a la terra, que és on s’ha de desenvolupar la seva tasca; aquest és el missatge que se’ns vol transmetre.

L’Ascensió és la fi d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença un altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església que neix. L’Esperit de Déu pren el relleu de Jesús, i dóna força als deixebles per anunciar la Bona Nova.

..............................................................

Mc 16, 15-20

L’evangeli de Marc acaba en 16,8. El text restant va ser afegit posteriorment, ja en ple segle II, inspirat en textos de Lluc i de Joan.

Jesús s’acomiada dels deixebles amb un encàrrec “aneu per tot el món i anuncieu l’evangeli a tota la humanitat”, no sols als jueus. La salvació s’ofereix a la humanitat sencera, però la fe n’és una condició fonamental. Els que es convertiran amb el missatge dels apòstols, és a través del baptisme que formaran part del grup de seguidors,i es salvaran.

Després, Jesús “fou endut al cel”, amb el que es vol posar l’accent en el fet que la seva recepció i el asseure’s “a la dreta de Déu”, són conseqüència d’un acte del mateix Déu, que el crida cap a Ell. A la terra, Jesús va ser refusat, però en el cel, és portat a un lloc d’autoritat.

JiR

les lectures del diumenge 6è de Pasqua. 13 de maig

Ac 10, 25-26. 34-35. 44-48

            Pere, relacionant-se amb Corneli, un pagà, deixa de considerar impures les persones no jueves, amb el que, teòricament, transgredeix la llei. Però per l’anunci de la Bona Nova, és important reunir-se amb la gent, sigui jueva o no, i allà on es troben.

            S’inicia una nova etapa: cal obrir les portes de l’Església als pagans, per poder anunciar-los la Bona Nova. Pere entén que Déu el convida a depassar la Llei que feia impurs els pagans; poc abans havia tingut la curiosa visió d’un conjunt d’animals, considerats impurs, i una veu li deia “mata i menja”, i després li remarcava que sols pertany a Déu decidir el què és pur o impur.

            Després del baptisme de Corneli, es vol manifestar com és l’Esperit Sant mateix, qui ha destruït les barreres que s’havien posat entre el món, dit pagà, i Déu. Déu no fa accepció de persones, només es fixa en la puresa del cor.

..............................................................                                                                                                                                 

Jn 15, 9-17

            Quan Jesús parla als apòstols, és per omplir-los de joia, doncs la seva vida ha sigut tota d’amor, a imatge del Pare. En l’AT, ja es parla de la joia com una característica de salvació, que la humanitat espera, i sols llavors coneixeran Déu i viuran dins la seva joia.

            Si bé amb el símbol de la vinya es parlava de l’activitat del Pare com a vinyater, que cuidava els ceps i les sarments, aquí es fa novament referència al Pare, però com a model d’amor: “tal com el Pare m’estima, jo us estimo a vosaltres”.

            La relació de Jesús amb els deixebles, no es limita a la unió de les sarments al cep, sinó que adquireix un altre aspecte, una relació interpersonal d’amistat: “no us dic servents sinó amics”, i proposa una mesura de l’amor que comporta aquesta amistat: l’amor més gran és de “qui dóna la vida pels seus amics”.

            S’estableix una cadena d’amor entre el Pare, el Fill i els deixebles. De la mateixa manera que Jesús comparteix amb els deixebles el que rep del Pare, la seva estimació, també ells hauran de compartir amb els altres, amb els germans, el què han viscut i aprés de Jesús, el seu amor. 

JiR

les lectures del 5è diumenge de Pasqua. 6 de maig

"Jo sóc el cep i vosaltres les serments. Qui està en mi i Jo en ell dóna molt de fruit"

Ac 9, 26-31

A Jerusalem no coneixien la conversió de Pau, i més aviat l’odiaven, doncs havia perseguit els cristians i col·laborat en la mort d’Esteve. Va ser Bernabé qui garanteix la bona voluntat de Pau, el va presentar als apòstols, i els explica com Pau va veure el Senyor, camí de Damasc.

Bernabé esdevé una mena de padrí de Pau i el porta cap els cristians de Jerusalem. Però els jueus de parla grega no se’n fiaven i, davant de les seves amenaces, els amics cristians de Pau li recomanen marxar.

Bernabé, junt amb Pau, seran cabdals per l’anunci de l’Evangeli als pagans. L’Església va creixent i s’anava consolidant “confortada per l’Esperit Sant”.

...............................................................

Jn 15, 1-8

A través de la imatge de la vinya, es descriu la relació de Jesús amb el Pare i de Jesús amb els deixebles.

Cal entendre que, en l’AT, la vinya era símbol del poble de Déu. Reprenent la imatge de la vinya, Jesús ens ve a dir que amb Ell es realitza una nova Aliança entre els homes i Déu: “Jo sóc el cep veritable i el meu Pare el vinyater”. Amb l’al·legoria de la vinya, es reforça encara més la unió de Jesús amb els seus deixebles i seguidors, que es fonamenta en la unió del cep i las sarments.

Jesús els diu que ara, en lloc de ser ceps plantats a terra, utilitzant la imatge aplicada a Israel en l’AT (Is 5, 1-7), i que no va produir res, ells seran sarments units al nou cep, que és el mateix Jesús. Ells estan ara amb Jesús, que és la saba que alimenta els sarments, perquè donin fruit.

Jesús diu “si algú” no està en mi, no importa qui, no es manté unit a Jesús (el cep) i no aporta fruit, serà tractat com un sarment sec que es portarà a cremar. Els deixebles no són cridats a formar l’Església per les seves qualitats personals, sinó també per portar fruits al món i donar testimoni de la salvació aportada per Jesús.

JiR