1/2/13

les lectures del 4rt diumenge durant l'any. 3 de febrer


Jr 1, 4-5. 17-19
El poble jueu viu un període molt difícil (s VII-VI aC). És un país petit envoltat de grans imperis, que es disputen el domini de l’Orient Mitjà. El rei no sap quina política ni quines aliances adoptar.
Aquest text de Jeremies té dues parts: la primera es refereix a la seva vocació, i la segona al seu enviament com a profeta.
Déu crida Jeremies d’una manera gens espectacular, amb unes paraules que toquen el cor, lloc dels sentiments. Déu compta amb ell per una missió dins el poble, per un combat contra uns polítics que parlen de tot, menys de pau, i un Temple preocupat sols d’organitzar belles litúrgies i s’obliden de la justícia social i moral, que estan en plena decadència.
Jeremies proclama la paraula de Déu en el poble, però dir les veritats, sol portar sempre problemes, Déu ja l’avisa ... però li farà costat. La fortalesa la trobarà en la obediència a la paraula que rep i anuncia.


Lc 4, 21-30
Els comentaris que fa Jesús del text d’Isaïes, que acabava de llegir, són acollits favorablement. Però després, la gent de Natzaret no comprenen que Jesús hagi curat malalts a Cafarnaüm (on viuen jueus i pagans), i no en el seu poble.
Jesús respon recolzant-se en l’Escriptura, vol mostrar que els pagans estan més disposats a creure, i els proposa uns exemples: Elies calma la fam d’una dona estrangera, i Eliseu cura de la lepra un general sirià, ambdós amb disposició a creure el que els diuen els profetes.
Jesús actua en coherència al pla de Déu, que ha fet aliança amb un poble concret, perquè sigui testimoni entre les nacions, però Déu no és pas el Déu d’un sol poble, sinó de tots els pobles; el creient ha de reconèixer en els altres, inclosos els pagans, la qualitat de fills de Déu.
Per la gent de Natzaret, aquesta lliçó era massa dura, “es van omplir d’indignació” i busquen matar-lo fora del poble. Jesús però ... “va passar entremig d’ells i se’n va anar”, simbolitzant així el poder que no li havien sabut reconèixer. 
Joan i Roser