27/3/13

El Sopar

El sopar

En els textos de l’últim Sopar de Jesús, de Pau (1Co 11, 23-28), Marc (14, 22-26), Mateu (26, 26-29), i Lluc (22, 15-20), s’hi donen pocs detalls i, ben segur, que en la narració hi devia predominar la pràctica quotidiana, més que la paraula exacta. Si bé es presenta com un sopar pasqual, més aviat devia ser un sopar de comiat; en cap text es parla de l’anyell, ni de les herbes amargues, que caracteritzaven el sopar de Pasqua.

Seria un sopar seguint la costum jueva en que, al començar, el cap de taula es posava dret, agafava el pa i, en nom de tots, pronunciava una benedicció. Després, trencava el pa i en donava un tros a cadascú; amb aquest tros de pa, es feia arribar a tots la benedicció de Déu i, al rebre el pa, es sentien units entre si i amb Déu. Aquell dia, però, Jesús hi afegeix unes paraules que donen al ritus un nou contingut. Al distribuir el pa els diu: “Aquest és el meu cos” ... jo sóc aquest pa, veieu-me en aquest tros de pa, donant-me per fer-vos arribar la benedicció del Regne de Déu. Així lliuraran la meva persona, aquells que no suporten haver d’acceptar les veritats que he estat predicant ... però no tornaré enrere.

Seguint el ritual, al final de l’àpat s’agafava una copa de vi, es pronunciava l’acció de gràcies pel menjar rebut i, a continuació, es bevia el vi, cadascú amb la seva copa, era com un brindis. Però aquella nit, Jesús canvia el ritus i convida als deixebles a beure de la seva de copa, la comparteixen, i els diu: “aquesta copa és la nova Aliança segellada amb la meva sang”, on s’hi pot veure una referència a la sang que Moisés aspergeix sobre el poble, com a símbol de cloure l’Aliança amb Déu. Si bé en la cultura jueva el cos, o la carn, era símbol de la persona, la sang era la vida. És la vida de Jesús qui segella la nova Aliança, és tot el que ens va mostrar, com a Paraula de Déu, al llarg de la seva vida ... que acabarà amb la mort, perquè el que va dir no agradava ni al poder religiós ni al poder polític.

Jesús, amb aquests nous gestos, converteix aquell sopar de comiat en quelcom més que un ritual. A partir d’aquest moment, repetint junts aquest sopar, el pa i la copa compartida portaran a la memòria dels deixebles de tots els temps, la comunió amb Jesús, el seu record i la seva presència.