la Resurrecció

Ningú ha vist la Resurrecció de Jesús: la tomba va ser trobada buida. Els relats de les aparicions (que literalment vol dir deixar-se veure), mostren una mena de relació amb els deixebles completament diferent, Ell viu d’una altre manera, com en un altre món, que se’ns escapa. La resurrecció de Jesús no és pas la reanimació d’un cadàver, sinó un passar de la nostra condició mortal al món propi de Déu.

Segons l’evangeli de Marc, les dones troben la tomba buida, on només reconeixen “un jove de blanc”, que els diu: “no és aquí”. Però Jesús continua en el present i és actiu: “va davant vostre a Galilea”. La trobada amb Jesús no tindrà lloc a la tomba, sinó a Galilea, enmig de la nostra vida ordinària, en el que és habitual, quotidià … Galilea és la oportunitat de començar de nou.

Però les dones, les úniques que havien pogut superar els esdeveniments de la mort de Jesús, ara s’enfonsen, i la por s’apodera d’elles, les desborda, abandonen i no diuen res. Així doncs, ja no queda ningú dels seguidors de Jesús … Marc, al posar punt i final aquí al seu Evangeli (la resta va ser un afegitó molt posterior), ens està dient: si tu i jo estem avui seguint Jesús i les dones no varen dir res, la nostra comunitat no és conseqüència de la al·lucinació d’unes dones, sinó fruit del Ressuscitat, una prova de la seva vitalitat i iniciativa.

Quan Lluc proposa que Jesús es va aparèixer durant 40 dies (40=tota una vida), ens vol dir que les aparicions són un procés de descoberta del ressuscitat, durant tota la vida, que ens portarà a una resposta de fe. Cal, però, conèixer primer la vida de Jesús abans de la Pasqua, per tenir accés a la fe en la seva Resurrecció.

La Resurrecció de Jesús, esdevé una aprovació divina al seu itinerari humà. Ens diu que la via d’amor seguida per Jesús (el seu missatge i la seva manera de viure i morir), no és pas un camí sense sortida, sinó que porta a la vida, perquè és el camí de la veritat.