6/6/13

les lectures del diumenge 10 de durant l'any. 9 de juny


1Re 17, 17-24
Elies, enmig d’una gran sequera i fam, troba refugi a casa d’una viuda pobre, que l’acull i comparteix amb ell tot el que té. El fill de la viuda cau malalt i mor. En aquell temps, una mort prematura era considerada com un càstig, i la viuda pensa que la presència d’Elies ha sigut la causa de la mort del seu fill, com un càstig pels seus pecats: “has vingut per fer presents a Déu les meves culpes, i fer morir el meu fill”.
Elies puja el noi a la seva habitació i s’estira sobre d’ell tres vegades (tres és símbol de l’actuació de Déu), i prega a Déu que li retorni l’ànima, expressant així, que amb la pregària s’aconsegueix retornar la vida.
Al retornar la vida al fill, Elies dóna molt més que una curació física ... porta la dona a la veritat: la mort no és un càstig, i Déu és el Déu de la vida. Un altre missatge és que Déu no reserva pas els seus beneficis pel poble d’Israel, sinó que els dóna a tota la humanitat.
.....................................................................
Lc 7, 11-17
Ningú demana res a Jesús, és ell qui pren la iniciativa. Les llàgrimes de la viuda l’impressionen, i diu “no ploris”. No torna la vida al fill a causa de la fe, sinó perquè queda colpit per la situació de la viuda.
Les viudes, segons la tradició bíblica, eren vulnerables, i més encara si no disposaven d’un fill baró, que els garantís seguretat i dignitat.
Jesús, al tornar el fill a la viuda, no sols mostra el seu poder, sinó el seu amor i la seva tendresa. Malgrat que tornant la dignitat a la dona, transgredia les regles excloents d’aquella societat.

El poble queda esglaiat, i reconeix en Jesús un profeta, però també “Déu ha visitat el seu poble”. En l’Antic Testament, “visitar” dóna a entendre una intervenció salvadora de Déu. El text dóna un doble testimoni, del poder i de la tendresa de Déu.   

Joan i Roser