8/11/13

les lectures del diumenge 32 de durant l'any. 10 de novembre


2 Ma 7, 1-2. 9-14
És la història d’una mare i els seus set fills, que es resisteixen a les ordres del rei hel·lenista Antioc Epiphani, que volia posar una estàtua de Zeus al Temple de Jerusalem, i pretenia esborrar la religió jueva, començant per exigir desobeir les regles alimentaries i del sàbat, i oferir sacrificis a altres déus. La mare dels macabeus, sembla representar la figura del poble d’Israel, i el nombre de fills, set, la plenitud de la família d’Israel.
Sota els ulls de la mare, que els ancoratge, els set germans són torturats i morts; afronten la mort amb valentia, proclamant la seva fe en la resurrecció.
La fe en una vida després de la mort, es desprèn de la confiança en la justícia de Déu, que no pot abandonar a la mort aquells que accepten sacrificar per Ell la seva jove vida. Déu els donarà una vida nova, i superior a la que ells han donat.
.............................................................................
Lc 20, 27-38
Els saduceus, sols reconeixien com a revelats, els 5 primers llibres de la Bíblia, el Pentateuc, que atribuïen a Moisés, i en ells no es parla de resurrecció. No admeten res que no hagués estat revelat per Déu a Moisés, i d’aquí ve el seu refús de la resurrecció; per ells, tota relació amb Déu, es desenvolupa dins aquesta vida, Déu sols s’interessa pels vius.
Llavors volen mostrar com una tal creença pot conduir a conseqüències ridícules, i posen l’exemple d’una dona que ha tingut set marits, recolzant-se en la llei Dt 25,5-6, segons la qual, quan un home mor sense haver tingut descendència, un germà ha d’acollir la viuda per donar un fill, una paternitat, al seu germà mort.
La resposta de Jesús comporta dos aspectes. D’entrada precisa què és la resurrecció: no la reanimació d’un cadàver, sinó un pas a un altra món, el món de Déu, difícil d’imaginar com serà. Després, els remet al mateix Moisés, que no van saber interpretar, i fa referència a la veu que surt de la bardissa que crema (Ex 3, 6): “Jo sóc el Déu del teu pare, d’Abraham, d’Isaac i de Jacob” ... si Déu es refereix a ells, és que són vius !! És un Déu de vius i no pas de morts.


Joan i Roser