5/12/13

les lectures del 2n diumenge d'Advent. 8 de desembre

Batejats amb l'Esperit i amb foc...obrim nous camins al Senyor!
Is 11, 1-10
El país era semblant a un arbre abatut, on sols hi resta la soca. Després de David i Salomó, els fruits van ser decebedors. Però malgrat tot, enmig d’un poble que passa per dures proves, Isaïes anuncia que Déu suscitarà un rebrot de la soca de Jessè, i la vinguda del nou ungit significarà la inauguració d’una era de pau per tota la creació.
En el text, es desenvolupen ara dues parts: 1) sobre aquest rei hi reposarà l’Esperit del Senyor, i s’enumeren els set dons de l’Esperit (7=plenitud); tota la seva acció estarà dictada per una justícia amb sentit de discerniment, i es fa esment d’un equipament guerrer, que simbolitza el poder de que disposa per fer complir els seus judicis: el cinturó simbolitza la justícia, i el baldric (que subjecta l’espasa) és símbol de fidelitat o lleialtat. 2) sota el seu regne s’establirà un nou paradís sobre la terra, que no és pas un retorn al paradís del Gènesi, encara que la descripció s’hi assembla, sinó l’acompliment del projecta de Déu que afecta a la humanitat sencera.
.............................................................................
Mt 3, 1-12
La referència al desert té un sentit espiritual i simbòlic, que porta a pensar en el lloc de meditació dels profetes. Joan és la veu de que parla Isaïes (Is 40,3), la seva vestimenta recorda Elies (2Re 1, 8), i la imatge d’una tria final, Malaquies (Ml 3, 19) ... Sembla una reflexió sobre l’acompliment de les Escriptures.
Joan demana la conversió del poble, doncs està arribant el Regne del cel. Els poders d’aquell temps, estaven orgullosos de ser fills d’Abraham, però ni això ni les pràctiques religioses, no són suficients i cal convertir-se. Encara que siguin arbres frondosos, si no donen fruit seran tallats.
El ministeri de Joan i el de Jesús es diferenciaran pel seu baptisme: el de Joan és amb aigua, per la conversió, semblant a les purificacions jueves. El de Jesús és amb “Esperit i amb foc”, una purificació més radical, que és la novetat del baptisme messiànic: el vent, l’alè de l’Esperit, fa la tria entre les coses bones de cadascú (el blat), que creixeran encara més, i les dolentes (la palla), que seran eliminades amb el foc.

Però Jesús fa submergir també la humanitat dins el foc de l’Esperit, que abrusa els cors amb el seu amor i ens farà unir al seu projecte. 

Joan i Roser