"mireu l'anyell de Déu..."
Is 49, 3, 5-6
El
segon “Cant del Servent” mostra tots els conflictes d’identitat
que va viure la comunitat d’Israel, durant l’exili i la tornada a
Jerusalem. Es fa evident que el Servent es refereix a Israel: “Ets
el meu Servent; en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria”, és
a dir, seré reconegut, revelat. Però no sembla referir-se a la
totalitat d’Israel, doncs proposa al Servent reunir tot el poble;
es fa referència a la “petita Resta”, que s’ha mantingut
sempre fidel, i que portarà la salvació a tot Israel, però també
al món sencer “d’un cap a l’altre de la terra”.
En certa manera, tots es
sentien cridats per Déu, però en dues maneres diferents i
antagòniques: uns s’inclinaven per la exclusivitat, el
nacionalisme i la recerca de la puresa, que els distingís dels
demès; però d’altres optaven per la universalitat, la tolerància,
la capacitat de diàleg amb tothom (la “petita Resta”), que és
amb qui s’ha identificat Jesús.
.............................................................
Jn 1, 29-34
Quan
Joan veu venir Jesús, diu a la gent “mireu l’anyell de Déu”,
però el seu significat va més enllà de la tendresa o la innocència
d’un anyell, té un fonament bíblic; es refereix a l’anyell
pasqual, que amb la seva sang “posada als muntants i la llinda de
les cases” (Ex 12, 7), va protegir el poble jueu a Egipte,
alliberant-lo de l’esclavitud. Joan atribueix a Jesús el mateix
significat: marcarà la marxa dels seus seguidors vers el definitiu
alliberament.
Joan identifica Jesús
com “l’home que em passa al davant”, i assoleix un lloc
preeminent, doncs ja existia abans d’ell, i dóna testimoni de que
Jesús és el Messies, veu posar-se sobre d’ell l’Esperit. La
paraula posar-se, o reposar, és una manera de dir-nos que tot el que
faci Jesús, serà obra de l’Esperit de Déu, que es manté en Ell.
Déu autentifica la missió de Jesús enviant-li el seu Esperit.
Quan
un rei prenia possessió del tron de Jerusalem, el ritus de la unció
el feia un consagrat, un messies, i rebia el títol de fill de Déu.
Així és com es pot entendre que Joan afirmés que Jesús era fill
de Déu.
Joan
no coneixia Jesús, però amb el seu bateig es va donar a conèixer i
es va manifestar a tothom. Joan Baptista reconeix Jesús com el
Messies que esperaven, però no pas tal com l’esperaven: un messies
rei poderós.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada