Ex 22, 20-26
El Llibre de l’Èxode
conté textos de llei atribuïts a Moisès però, al llarg de la
història d’Israel, s’hi han afegit lleis adaptades a les noves
condicions socials, que reflecteixen el context en que viuen després
de instal·lar-se novament a Israel, i no pas durant l’èxode; la
solidaritat en temps de penúria, sol oblidar-se en períodes de
prosperitat.
El codi de l’Aliança
aplica a la vida social d’Israel els grans principis del decàleg,
recordant al poble els seus deures de justícia, especialment amb els
més febles, prenent com a fonament la doble experiència: de
l’esclavatge a Egipte i l’alliberació per Déu. Déu es revela
com qui escolta el clam dels humils, en situacions que la gent ja
coneix: l’emigrant, que viu enmig del poble sense prendre’n part,
la viuda i l’orfe, que per sobreviure han de comptar amb l’ajuda
dels altres, i també crida l’atenció sobre la usura i
l’apropiació de bens indispensables. Malauradament, de moment, cal
encara amenaçar perquè la Llei sigui respectada (“... us mataré
amb l’espasa”).
..........................................................................
Mt 22, 34-40
El
mestre de la Llei sembla voler verificar la ortodòxia de Jesús, que
parla amb dones de mala vida, menja amb no importa qui i no respecta
el dissabte. : “Quin és el manament més gran?”, li pregunta.
Jesús respon amb dues
frases de l’Antic Testament, que ells ja coneixien: “Estima al
Senyor, el teu Déu ...” (Dt 6, 5), i “Estima als altres com a tu
mateix” (Lv 19, 18). Els convida a sortir del legalisme, amb Déu
no estem dins un terreny de càlcul, del què cal fer o no, per estar
“en regla”, sinó sota la llei de l’amor.
La
originalitat de la resposta de Jesús no és pas sols confirmar el
què ja es pot llegir en l’Escriptura, sinó el fet de que
relaciona l’amor a Déu i l’amor al proïsme, donant-los una
importància igual. Si aquest amor existeix, s’ha acomplert la
Llei. Hi ha una gran distància entre l’univers tancat dels
fariseus i l’obertura que ofereix la Bona Nova de Jesús.
Jesús posa en pràctica
aquests dos manaments: porta a l’extrem el seu amor envers el Pare,
i no estima sols al proïsme, sinó a tots els humans, també els
enemics: mor perdonant als qui el maten.
D’acord amb aquest
missatge, Sant Agustí deia: “L’amor a Déu és el primer com a
manament, però l’amor al proïsme és el primer com a actuació
pràctica”.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada