El diumenge
5 d’octubre, en la homilia de la missa d’obertura del Sínode, el
Papa deia: “que l’Esperit Sant ens doni la saviesa, que va més
enllà de la ciència, per treballar generosament i amb veritable
llibertat i humil creativitat.”
Dilluns
al matí, en la obertura de l’activitat del Sínode, el Papa va
dir: “Vosaltres porteu la veu de les Esglésies particulars, a
través de les Conferències Episcopals. És una gran
responsabilitat, portar les realitats i les problemàtiques de les
Esglésies, per ajudar-los a caminar sobre aquesta via, que és
l’Evangeli de la família. Una condició de base és parlar
clarament. Cal dir tot el que un sent amb “parresia”. (El Papa
Francesc no va pas utilitzar per atzar, aquesta paraula grega, que es
tradueix per “llibertat de paraula”, i que per Sòcrates era una
forma d’ètica de la llibertat).
Després, el
Papa comenta que, lamentablement, alguns cardenals no tenen el
coratge de dir algunes coses, per respecte al Papa, pensant que
potser ell pensa diferent. Però això no és pas la sinodalitat,
doncs cal dir tot el que un té el deure de dir, sense cap respecte
humà, sense temor. A la vegada, cal escoltar amb humilitat, i
acollir amb el cor obert, el que diuen els nostres germans. És per
aquestes dues actituds que un exerceix la sinodalitat.
Al
acabar la vetlla a la plaça de sant Pere, també va dir que “Per
buscar el que el Senyor demana avui a la seva Església, hem de
percebre l’olor dels homes d’avui dia, fins a ser impregnats de
les seves joies, i les seves esperances, de les seves tristeses i les
seves angoixes, i així sabrem proposar amb credibilitat la bona nova
sobre la família”.
A les 7 de
la tarda, al acabar la primera jornada del Sínode, la majoria de
bisbes i cardenals van sortir i pujaven als cotxes que ja els
esperaven ... el Papa, però, va marxar a peu cap a Santa Marta.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada