les lectures del 4rt diumenge de Quaresma. 30 de març

la ceguera de cor

1Sa 16, 1, 6-7, 10-13

Saül va ser el primer rei d’Israel, però no pas un bon rei; no sols no va saber controlar els filisteus, sinó que va empitjorar els conflictes interns. Llavors, Déu encarrega al profeta Samuel d’escollir un altre rei entre els fills de Jesé. La tria de David no és perquè era un guerrer, ni el més fort, era pastor: “Déu no mira pas l’aparença, sinó el cor”. David, el rei pastor, és una metàfora del què és Déu per el poble: el qui el guia i en té cura.

El rei rep la unció amb oli, i l’ungit era igual a messies: aquesta unció li aportava l’esperit de Déu. David va esdevenir model per tots els posteriors reis d’Israel, que eren jutjats segons la semblança amb ell, i els cristians hi han vist un anunci del Messies, l’ungit de Déu, el vertader pastor del seu poble, sobre qui reposa, en plenitud, l’Esperit del Senyor.

.............................................................

Jn 9, 1-41

El conjunt del relat, entra dins el llenguatge simbòlic de l’evangeli de Joan. En la primera trobada amb el cec, Jesús fa el gest que el cura de la ceguesa natural. Amb la segona trobada, és el cor del cec que Jesús obra a una altra llum, la veritable; el cec arriba a veure plenament, no sols la llum, sinó la glòria de Déu, reconeixent que Jesús era l’enviat definitiu del Pare, el Senyor digne de ser adorat.

El problema dels contemporanis de Jesús, era saber si realment era l’enviat de Déu, aquell que tothom esperava ... o es tractava d’un impostor. La paradoxa esta en que, per una part fa obres bones, que correspondrien al Messies: els cecs hi veuen, els muts parlen, etc ... però no es preocupa massa de complir amb el sàbat, hi cura el cec. Si és enviat de Déu, com és que no respecta la llei del sàbat? I aquí sorgeix el problema, i els fariseus es divideixen: és un pecador si no respecta el sàbat ... però com un pecador pot donar aquets signes?

El text oposa dos itineraris de pensament ben diferents: els fariseus, que es tanquen en les seves certeses i no poden obrir bé els ulls, es tornen cecs; i el cec de naixement, que emprèn el camí de la fe, que acull la gràcia que se li ofereix, i pot rebre de Jesús la veritable llum. Se’ns vol fer descobrir que hi ha dos tipus de ceguesa: una natural, com la del cec, i una altra de més greu, que és la ceguesa del cor.

Joan i Roser

les lectures del 3r diumenge de Quaresma. 23 de març

Ex 17, 3-7

A la sortida d’Egipte, el poble jueu no es troba pas d’immediat en una terra acollidora, sinó que haurà d’experimentar el desert, la proba.

El pànic s’ha apoderat del poble, doncs no tenen aigua. És molt bonic sortir d’Egipte i conquerir la llibertat, però ... si és per morir de set al desert, ja estaven bé a Egipte. Davant de tota mena d’acusacions, Moisès no sap què fer i acudeix a Déu, que li transmet la seva força en el bastó, que ja va tenir el seu rol en les plagues d’Egipte, i ara farà brollar aigua de la roca, que calmarà el poble assedegat, però sobretot retrobaran la certesa de que Déu està allà amb ells. Moisès donà a aquest lloc el nom de Massà i Meribà, que vol dir desafiament i acusació, doncs el poble va dir: “el Senyor està veritablement enmig nostra o no hi és?”.

Aquesta temptació de dubtar de Déu davant les dificultats, és encara actual; costa confiar en que Déu està al nostre costat i ens farà trobar mitjans per sortir-ne. L’autor del relat del jardí de l’Edèn, no va fer altra cosa que posar-hi l’experiència de Massà i Meribà, per fer-nos entendre que la sospita portada sobre Déu enverina des de sempre les nostres vides, és “original”, des dels orígens.

.............................................................

Jn 4, 5-42

“Era el migdia”, la llum del món es posà sobre Samaria. En l’Antic Testament, els pous eren un lloc de trobada; junt a un pou, Isaac va trobar la seva dona Rebeca (Gn 24), Jacob a Raquel (Gn 29), i altres. A la vora d’un pou, Jesús inicia un diàleg simbòlic amb la samaritana, demanant-li aigua, perquè tenia set; fet insòlit, doncs els jueus no es parlaven amb els samaritans. En resposta al què ella diu, Jesús li parla del do d’una altre aigua, i quan ella, de bona fe, busca una explicació, pot entrar en el coneixement del Messies, “Sóc jo, qui parla amb tu”.

La dona reconeix Jesús com un profeta i pregunta “on cal adorar Déu, a la muntanya Garizim de Samaria, o a Jerusalem?” Amb la vinguda del Messies, el culte ja no serà un afer de lloc, temple o muntanya: Déu es fa conèixer a tothom sense distinció, i l’adoraran “en esperit i en veritat”.

Jesús ens vol remarcar la superació de la religió com estructura, i la obertura al diàleg . Sense que Jesús li demanés, la dona porta la bona nova als samaritans ... i molta gent d’aquell poble va creure.

Joan i Roser

Gn 12, 1-4 

Amb aquest text es comença la llarga historia d’amor entre Déu i el seu poble. Abram pertanyia a un clan de pastors, que buscaven pastures pel seu ramat, lluny de les ciutats. En aquest caminar, descobreix la crida de Déu a deixar el seu país, el seu clan i el seu poble, i fiar-se de la seva promesa, que el portarà a ser pare d’un poble nombrós dins una nova terra: la “terra promesa”. La Bíblia posa l’origen d’Israel en aquesta mítica emigració des de l’Orient. 

Si Déu crida Abram (a tot l’home), és per la seva benaurança; Déu es revela com el qui vol el bé de l’home. El fa marxar pel seu bé, prometent-li tot el que, en aquell temps, feia feliços als homes: una nombrosa descendència i la benedicció de Déu.

Aquesta benaurança promesa a Abram, però, no és pas per ell sol. El projecta de Déu és per tota la humanitat ... però les nacions són lliures d’entrar o no dins d’aquesta benedicció, ningú està obligat a acceptar-la.

Posar-se en marxa, responent a la crida de Déu, és una prova de la fe d’Abram i, més endavant, Déu li canviarà el nom, es dirà Abraham, que vol dir “pare de multituds”.

.............................................................

Mt 17, 1-9 

Hi ha un paral·lelisme entre la escena de la Transfiguració i la del Baptisme de Jesús. La veu de Déu en el Baptisme recolza Jesús al començar la seva missió; al acabar el seu camí per Galilea i abans d’iniciar la ruta cap a Jerusalem, on el mataran, es produeix la Transfiguració, amb un nou recolzament a Jesús per part de Déu, és com dir: malgrat el que veieu que passa a partir d’ara, continuo estant-hi d’acord ... i aquí hi afegeix “escolteu-lo”. Estar-hi d’acord, no s’ha d’interpretar que Déu vol que el matin, que exigeix un sacrifici, semblant als déus pagans; “el que vull és amor i no sacrificis”, llegim en Os 6,6.

En el text hi abunden les imatges bíbliques: 1) la muntanya, com a lloc de revelació de Déu, 2) el núvol, signe de la presència de Déu, 3) la cara i els vestits de Jesús, resplendents i plens de llum, semblant a Moisés baixant del Sinaí, 4) Moisés i Elies, representen la Llei i els Profetes, el conjunt de les Escriptures, i 5) les tendes que evoquen la festa de les Tendes, en que els jueus recordaven la travessa del desert; és probable que la Transfiguració tingués lloc durant aquestes festes, i això explicaria la proposta de Pere de fer-hi unes cabanes.

Joan i Roser

les lectures del 1r diumenge de Quaresma. 9 de març

Gn 2, 7-9; 3, 1-7

És un text escrit en temps de Salomó, el s. X aC, en que, recolzant-se en la certesa de la bondat de Déu, intenta respondre a les qüestions sobre el mal en el món: si Déu és bo, com es que hi ha mal? Es descriu un jardí ple d’arbres; es pot menjar el fruit de tots, excepte de “l’arbre del coneixement del bé i del mal”.

La serp fa fixar l’atenció de la dona sobre l’arbre prohibit, i s’instal·la en ella la confusió al escoltar la veu de la sospita (com és, doncs, que no en podem menjar? és que Déu ens prohibeix accedir al coneixement?) ... Al menjar el fruit se’ls hi obren els ulls, l’arbre acompleix el seu rol ... i descobreixen que van nus, però no pas les suposades males intencions de Déu. Les sospites sobre Déu són un verí mortal, enverinen (com fa la serp) les nostres vides.

Reservar per Déu l’arbre del coneixement, és reconèixer que sols Ell sap el que és bo o dolent per nosaltres; menjar-ne, seria pretendre decidir per nosaltres mateixos el que és bo i el que no, i això pot portar (en realitat porta) molts problemes ... és el mal.

.............................................................

Mt 4, 1-11

En la Bíblia, 40 indica una generació, una vida; Jesús va ser temptat durant tota la seva vida; el text vol donar una visió teològica de les diverses formes de temptació en que es va trobar, és una mena d’escenificació teològica dels problemes en què Jesús es va tenir d’afrontar al llarg de la seva vida, i que els deixebles en van ser testimonis. No és lògic pensar que tornant del desert (en la tradició profètica, el desert era un lloc d’encontre amb Déu) Jesús hagués explicat als deixebles que va ser temptat, les coses que li va dir el diable, i com va contestar. Els 40 dies al desert, semblen evocar també l’estada al desert del poble d’Israel (40 anys), i les temptacions que van viure: gana (el mannà), set (la font d’aigua), idolatria (el vedell d’or), i molts d’altres ... però que ara Jesús, en la trajectòria de la seva vida, les ha vençut.

“Si tu ets fill de Déu ...”, així inicia el diable la seva actuació, recordant el que diu Déu en el baptisme de Jesús. Es planteja en què consisteix ser messies i la pregunta pren diverses formes: 1) és resoldre els problemes dels homes a base de miracles ... com canviar les pedres en pans?... 2) tirar-se des de dalt del Temple per impressionar el poble?... lligar la fe a manifestacions espectaculars? i 3) posseir i dominar el món a no importa quin preu? ... confondre religió i poder temporal?

Les tres respostes de Jesús al temptador, són cites del llibre del Deuteronomi (8, 3; 6, 16; 6, 13) tretes d’un passatge que, precisament, és una meditació sobre les temptacions del poble d’Israel en el desert.

Joan i Roser

el documental "JO CREC" a Badalona

El proper 29 de març, dissabte, estrenem a Badalona la projecció del documental "JO CREC". Estem contents de fer-ho a la nostra ciutat i en una sala dels Megacine Badalona 3D del Màgic Bdn.  Per això hem volgut entrevistar a en Vicenç i la Gemma, creadors i productors d'aquest documental.

En Vicenç Vila és enginyer en telecomunicacions, i la Gemma Bas és arquitecta. Estan casats i tenen sis fills, tots nois.

La Gemma i en Vicenç són un matrimoni jove, alegre, optimista, ferm. Quan parlen, t’engresquen amb els seus projectes, les seves iniciatives, la seva experiència vital, tan jovial i plena de força.

Els hem volgut entrevistar perquè ens parlin del documental «JO CREC», que han produït i que s’estrena el proper 21 de Març a tot l’estat.

• Com va sorgir la idea d'emprendre aquesta insòlita aventura audiovisual?

Vicenç: Pel febrer, l'últim dia d'un recés, després de llegir que el Sant Pare donava les primeres indicacions per viure l’Any de la Fe, se'm va passar pel cap la possibilitat de fer un documental perquè els cristians poguéssim professar d'una nova manera el Credo.

Jo vaig ser durant 12 anys el cap de joves del Sant Esperit de Terrassa, i allà ens vam fet un tip de preparar materials de catequesi amb altres animadors i amb Mn. Francesc Cima, al cel sia!, sempre pensant quina seria la millor manera de convidar els joves a tenir un encontre personal amb Jesucrist.... Ens basàvem en el Catecisme i l'assessorament de mossèn Cima. Ara, uns anys més tard, hem decidit produir un documental per transmetre el mateix missatge però emprant les noves tecnologies.

• Per què un documental en 3D sobre el Credo? Què voleu aportar com a novetat?

Gemma: Avui en dia, ens agradi o no, ser enmig del món vol dir entrar en l'univers de les noves tecnologies. Fins i tot el Sant Pare acaba d'estrenar un compte de twitter!... Aquest és el llenguatge i la comunicació de les persones del món d'avui.

En el nostre cas, hem volgut utilitzar el 3D pel seu caràcter innovador i pels avantatges que té respecte el 2D: es capta més l’atenció de l'espectador, es reté millor en la memòria i provoca un impacte emocional molt superior.

D'aquesta manera, ens volem sumar a tantes iniciatives evangelitzadores que aquest Any de la Fe estan aportant un aire fresc a la manera de comunicar la nostra fe.

Continua llegint...

Sant Compromís de la Murtra

Sant Jeroni de la Murtra declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

Podia haver titulat aquest post com a Santa Paciència de la Murtra, Santa Vergonya de la Murtra o Santa Perseverància de la Murtra, però m’ha fet més goig el títol que ja heu llegit.

Ahir el govern del país va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i, segons explicita l’acord, la Generalitat entén com a monumental no només l’edificació principal, sinó també les edificacions vinculades a aquesta i les edificacions auxiliars, així com horts, basses, patis i tanques. No m’he entretingut a comprovar quins beneficis, privilegis o possibilitats s’amaguen rere aquesta declaració, però el que està clar és que només podem llegir-la com l’enèssima oportunitat per posar-nos davant dels ulls el tresor que tenim, (o que menystenim, segurament).

Tindrem temps, (poc), per reflexionar-hi, tindrem temps de valorar les portes que se’ns obren a partir de la decisió de l’executiu català, però ara és el moment d’agraïr els qui aguanten la bandera de Sant Jeroni amb tanta tenacitat com solitud, als Amics de Sant Jeroni i a la comunitat que hi viu, als de Conreu Sereny i als voluntaris que hi pugen cada setmana a fer manteniment, als qui mouen papers, (amb més o menys gràcia), per les administracions i als qui es rasquen la butxaca pel monestir. A tots els qui ens han permès que encara hi siguem a temps.

Em semblaria magnífic que un dia firméssim, tots els qui estimem Sant Jeroni, un compromís solemne amb la causa i que aconseguissim, per exemple, que a les municipals de l’any que ve, totes les forces polítiques consensuessin un punt comú als seus programes electorals. Seria la prova del nou que això va de debò.

P.S.Llàstima que la declaració no arribi a les ermites de Sant Onofre i Sant Climent, (o potser podriem estirar la interpretació i entendre-les com a edificacions vinculades o auxiliars?

Jordi Ballesteros

hospitabulis.wordpress.com