les lectures del diumenge de la 1a setmana d'Advent. 30 de novembre

Is 63, 16-17, 19; 64, 2-7

Al tornar de l’exili, els israelites troben un país immers en la misèria, el caos i l’afrontament. Llavors el profeta demana la intervenció de Déu, tot i reconeixent que de tot el que passa en té la culpa el poble, que ha pecat i ningú ha invocat el seu Nom.

En el text hi trobem dues frases idèntiques, “Senyor tu ets el nostre pare”, i entre aquestes dues afirmacions, Isaïes adreçada a Déu una pregària.

També diu a Déu “El nostre redemptor”. Redemptor = alliberador; recordant així l’experiència de l’alliberament d’Egipte. Una altre imatge interessant és “Nosaltres som l’argila i tu el terrisser”, que dóna sentit a la paraula “pare”. No es parla pas d’una paternitat carnal, semblant a la humana ... el terrisser no és pas el pare biològic de l’objecte que treballa, n’és el creador !!

..........................................................................

Mc 13, 33-37

Jesús parla als deixebles de la seva vinguda ... malgrat que encara es troba enmig d’ells. Quan s’escriu el text, ja havien viscut la resurrecció de Jesús, però esperaven el seu retorn per entrar amb Ell al Regne. És en aquest sentit que es parla de la vinguda del Senyor.

Jesús se’n va, deixa la casa i reparteix les tasques i responsabilitats als seus servents. Serà necessari organitzar-se durant la seva absència, que no en precisa la durada. Què fer durant l’espera?: vetllar! Jesús crida a la vigilància i es limita a recordar-nos dues coses: 1) “no sabeu quan”, que ho repeteix dues vegades; cal comportar-se de tal manera que estiguem sempre a punt per acollir el Senyor quan torni; i trobem aquí indicades les quatre parts de 3 hores en que els romans dividien la nit, des de la sis del vespre fins la sis del matí (vespre, mitja nit, cant del gall i matinada). 2) “vetlleu”, que ho diu tres vegades. Vetllar no és pas una actitud passiva, sinó una crida a la vigilància activa, acomplint el treball i la missió confiats a cadascú. Jesús no utilitza la por, no profereix cap amenaça, sols crida a la vigilància.

 La temptació és adormir-se, desatendre la casa que ens ha estat confiada. Les nostres modestes vides poden contribuir en la gestió de la nova humanitat, però cal vetllar per fer-ho possible.

Joan i Roser

Arriba l'Advent

Amb el primer diumenge d’Advent, comença un nou any litúrgic, el cicle B, on gairebé tots els diumenges es llegirà l’evangeli de Marc. El mot Advent, ve del llatí “adventus”, que vol dir arribada, vinguda, i l’Església hi designa el temps durant el qual esperem la vinguda de Jesús, que celebrem per Nadal. És un temps de preparació, marcat per la simbologia de l’esperança i el desig.

Les primeres paraules del text de Marc, són “Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”, que indiquen el seu objectiu o propòsit. L’evangeli és un gènere literari propi de la comunitat cristiana, que té una bona notícia per anunciar (euangelion, en grec). Probablement va ser sota la influència dels primers versets de l’evangeli de Marc, que el nom que volia descriure el contingut del llibre (anunci de la bona nova), va esdevenir, a partir del segle II, a designar el llibre: l’evangeli.

Marc agrupa en un llibre totes les “lògia” que s’havien escrit, i també proposa un quadre geogràfic i cronològic a la vida de Jesús, que després recolliran Mateu i Lluc, però que era més d’ordre teològic que històric.

No havia pogut escoltar ni seguir Jesús, però va tenir molta relació amb Pere, amb qui va viatjar cap a Roma on, sembla, es va escriure l’evangeli cap els anys 70, influït per la predicació de Pere. Escriu pels no jueus, doncs, explica costums jueves: “els fariseus no es posen a menjar sense abans rentar-se les mans” (Mc 7, 3-4), dóna precisions geogràfiques, no es preocupa massa de precisar l’acompliment de les Escriptures, i insisteix sobre la universalitat del missatge de Jesús. El text original s’acaba a 16, 8, i el text 16, 9-20, en que explica aparicions i la Ascensió de Jesús, va ser afegit durant el segle II. 

Joan i Roser

Fent camí cap el Congrés Laïcat XXI

El passat dissabte, 22 de novembre, va tenir lloc la primera trobada pública que Laïcat XXI ha organitzat a la Parròquia de Santa Madrona del Poble Sec de Barcelona.

Podreu conèixer l'abast de l'acte veient el reportatge que Catalunyareligio.cat n'ha fet. Estem contents per l'esperança que el projecte està generant, i que ens durà amb força cap al Congrés del Laïcat que celebrarem al Monestir de Poblet els dies 2 i 3 d'Octubre del proper 2015.

També la revista Vida Nueva, en el seu núm. 28 corresponent al mes de novembre, dedica el seu suplement VN Catalunya al tema del laïcat.  Entre altres hi podeu trobar una entrevista a Josep Folguerola i Cori Casanova, promotors de Laïcat XXI.

les lectures del diumenge 34 durant l'any. 23 de novembre

Ez 34, 11-12, 15-17

Una catàstrofe ha caigut sobre Jerusalem, amb la destrucció del Temple i la deportació d’una part del poble. Tothom n’és responsable d’aquesta situació, diu el profeta, però d’una manera especial el rei i la seva cort.

El poble, a Babilònia, lluny de la seva terra, es creia abandonat pel Senyor, però el profeta s’esforça per tornar-los l’esperança. Una bona notícia és que Déu resta fidel a l’Aliança, i “Jo mateix”, Déu mateix, aplegarà totes les ovelles en una bona pastura, fins i tot les que “s’havien dispersat el dia de núvols i boira” i, com un bon pastor, les pasturarà “totes amb justícia”. Tradicionalment, els reis d’Israel s’atribuïen el títol de pastor, de pastor que conduïa el seu poble, però ara és Déu qui els conduirà.

..........................................................................

Mt 25, 31-46

El text ens parla de la trobada final amb el Fill de l’Home. “Tots els pobles es reuniran davant seu”, tots els pobles, fins i tot els que mai han sentit parlar del missatge de Jesús.

En un marc apocalíptic del judici final, es descriu, en forma de paràbola, com el Rei-Pastor farà la tria de les ovelles (els bons, símbol de virtut i submissió) i els cabrits (els dolents, símbol d’agressivitat i desobediència).

Jesús es fa a la vegada germà i defensor dels més pobres, fins a identificar-se amb ells. Això fa comprendre l’astorament d’alguns, al sentir les paraules del Senyor ... però ¿Quan? si ni el van conèixer ... doncs quan ho vareu fer als demès, als que ho necessitaven.

Alguns es sorprenen de descobrir que estaven propers al Crist sense saber-ho. Uns altres descobreixen, una mica tard, que el seu lligam amb el Crist era fictici, el servien amb paraules, però no pas amb fets. Ser just, per Jesús, és donar a qui ho necessita. Tot deixeble ha de saber que no es pot dissociar l’amor a Déu i l’amor al pròxim.         

Joan i Roser                                                     

les lectures del diumenge 33 durant l'any. 16 de novembre

Pr 31, 10-13, 19-20, 30- 31

Es el final del llibre dels Proverbis i, d’alguna manera, en aquets últims versets se’ns retrata la dona ideal, que ha fet fructificar els seus talents. Però més que un elogi de la bona esposa, és un elogi del treball que du a terme amb responsabilitat. El secret de la felicitat esta fet de coses humils i modestes, de la nostra vida de cada dia.

Dues coses es volen posar en valor, que són com les benaurances de la dona: benaurada tu que veneres el Senyor, i benaurada ets perquè amb el teu treball crees benestar. La seva fe és activa, i es manifesta pel seu amor als pobres.

..........................................................................

Mt 25, 14-30

En un moment en que Jesús es disposa a afrontar la mort i a confiar la futura Església als deixebles, la lliçó de la paràbola és clara: encara que el seu retorn es faci esperar, els deixebles hauran d’administrar el tresor de la seva Paraula, i prendre les iniciatives que calguin per produir fruits.

La nova vinguda del Fill de l’Home, serà una mena de test per tots els seus seguidors, a qui reparteix els seus bens, cadascú segons les seves capacitats. Déu ens fa confiança, la sola cosa que ens demana és fer el que ens sigui possible pel Regne, fins i tot assumint riscos, que és el que fan els dos primers servents per aconseguir doblar la suma confiada. El tercer servidor, però, no s’arrisca de perdre el que el senyor li ha donat, a qui considera exigent i té por d’ell, no confia en ell.

Tant al qui havia rebut 5 talents, com al que 2, el senyor els diu el mateix, la recompensa és la mateixa, el què compta és produir fruit, no es tracta d’una valoració matemàtica dels beneficis. El qui havia rebut un sol talent, no aprofita les possibilitats que se li ofereixen, i acaba perdent, fins i tot, el que tenia, per la manca de confiança. A vegades també ens passa que, davant de petites coses, tendim a no fer res.

Els talents, la Bona Nova que ens aporta Jesús, és dotada de múltiples possibilitats, que cadascú ha de fer fructificar segons la seva capacitat.    

Joan i Roser          

les lectures del diumenge 32 durant l'any. 9 de novembre

Ez 47, 1-2, 8-9, 12

Des de l’exili, Ezequiel intenta mantenir l’esperança del poble, i insisteix en recordar-los que, malgrat les aparences, poden estar segurs que Déu no els ha pas abandonat ... però el Temple de Jerusalem havia estat destruït, i ells creien que la presència de Déu es trobava dins el Temple.

Ezequiel intenta dir-los que el Temple no es pas el lloc de la presència de Déu, n’és sols un signe; Déu no està pas enmig les ruïnes del Temple, sinó enmig del seu poble. Llavors Ezequiel imagina el Temple del demà, i descriu “una font d’aigua que surt del llindar del santuari”, baixa cap a l’orient i esdevé una font de vida: Déu surt del seu Temple i aporta la benaurança a tot el país, que es descriu evocant el Paradís de Gn 1. Aquesta font d’aigua que surt de Déu, fa pensar també en la imatge descrita en Ap 22, 1: “L’àngel em va mostrar el riu de l’aigua de la vida ... que naixia del tron de Déu i de l’Anyell.”

La referència als punts cardinals, volen donar més credibilitat a la promesa, doncs evoquen la situació geogràfica del Temple de Jerusalem, coneguda per tots.

.......................................................................... 

Jn 2, 13-22 

L’evangeli de Joan descriu tres pujades de Jesús a Jerusalem, i és en la primera que es situa aquest esdeveniment, al començament de la vida pública, per així remarcar, d’entrada, la seva ruptura amb el judaisme oficial.

Els jueus compraven a l’esplanada del Temple, els animals que tenien d’oferir en sacrifici, però no es podien pagar amb monedes romanes, que duien l’efígie de l’emperador; calia canviar-les per les del Temple, que era el negoci dels sacerdots.

Expulsant del Temple tot aquest muntatge, Jesús mostra que vol posar fi a aquesta religió sacrificial. Cal remarcar, però, la diferent manera d’actuar Jesús segons a qui es dirigeix. Tracta amb moderació als comerciants de coloms, que aprovisionen als pobres, a qui, fins i tot, explica les raons del seu gest, i severament als que venien bous i moltons, evidentment, als rics. Tomba les taules dels canvistes, de la moneda romana per la que sols acceptaven en el Temple.

Si bé la violència de Jesús és inesperada, les seves paraules encara ho són més: “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Davant d’aquesta actitud, s’explica la indignació dels jueus, que diuen a Jesús “amb quin senyal demostres que pots obrar així?”, doncs per ells, Jesús era sols un vulgar samarità. 

El dret a decidir des de la perspectiva cristiana (2)

2a part

http://youtu.be/VbV5dV7Yt0s

El dret a decidir des de la perspectiva cristiana (1)

El passat 17 de setembre es celebrà, organitzat per Justicia i Pau de Badalona, en el teatre del Círcol, una taula rodona per abordar des de la perspectiva cristiana el dret a decidir. L'acte, presentat per Jaume Ventura de Justicia i pau i membre de Xarxa de laics, va comptar amb la participació de Eduard Ibañez, advocat i director de Justicia i Pau de Barcelona i amb Miquel Calçada, periodista i comissari de la commemoració del Tricentenari.

De cara a la jornada participativa del 9N, i el moment que vivim com a país, ens ha semblat interessant de publicar en aquest blog el video d'aquest acte. Agraïm a Justicia i Pau de Badalona que ens ha facilitat la gravació.

http://youtu.be/D1W7qO8fOck

Degut a la seva durada ho publiquem amb dues parts.