2 Cr 36, 14-16, 19-23
El mon pagà, de l’entorn
dels jueus, vivia molt bé; per què, doncs, mantenir-se amb tot
aquest rigor moral, que no aporta cap benestar? Llavors, es
multipliquen les infidelitats i es deprecien els profetes. No fan cas
de Jeremies quan els recordava els seus errors i,
com a conseqüència, els condueix al just càstig de Déu,
deportant-los a Babilònia.
Malgrat tot, Déu és ric
en misericòrdia i, encara que això hagi pogut ser dolorós, trobarà
el medi per fer-los tornar, que vegin el seu perdó, que no oblida la
seva Aliança, i no dubta utilitzar un pagà, Cir, per salvar-los.
L’autor vol afirmar
dues coses: 1) Déu és sempre “el Déu dels pares”, malgrat la
infidelitat del seu poble, i farà el que sigui per evitar que el
poble s’enfonsi i 2) amb el poble en ple precipici, Déu trobarà
els mitjans perquè se’n surti, ja que res és impossible a Déu.
..........................................................................
Jn 3, 14-21
La creu és vista aquí,
no en termes de mort, sinó d’exaltació gloriosa i salvadora.
Jesús va arribar a la creu, per no haver volgut renunciar al
missatge que proclamava, que no agradava als poderosos d’aquell
temps. Posar la mirada vers Jesús crucificat és, doncs, observar la
realització del projecta de Déu. La serp d’aram, aixecada per
Moisès al desert, salvava de la mort als hebreus que la miraven amb
fe; ara és el mateix Jesús enlairat, qui donarà la vida eterna a
tothom qui miri cap a ell.
Joan reprèn el tema de
la llum, en que comença el seu evangeli. La llum, que ha vingut dins
les tenebres de la humanitat, actua aclarint i revelant i, amb la
seva presència, l’home pot actuar de dues maneres: el que obra
segons la veritat, va cap a la llum, però el qui fa el mal detesta
la llum, doncs posaria en evidència la seva manera d’obrar.
El projecta de Déu és
desvelat a aquells que, com Nicodem, cerquen la veritat en Jesús. Hi
va anar quan encara era fosc, però en surt havent aconseguit la
llum.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada