Com a laic en l’Església
i laic en el món, voldira fer un comentari sobre l’escrit del
Cardenal Lluís Matínez Sistach que ha publicat La Vanguardia del
dia 26 a l'apartat Paraula i Vida. Un comentari que faig amb tot el
respecte a la persona del Cardenal i com una obligació de caritat
cristiana.
1.- Cal precisar això de
que “l’Església existeix per evangelitzar”. Em crida l’atenció
que faci omissió del “servei de Caritat” (pobres, promoció
social, denúncia de la injustícia ...) com un aspecte de
l’evangelització. Que parli tan sols de l'àmbit Eucarístic i
Sacramental i de la paraula, els quals tot i ser importants, perden
el seu sentit si no ens porten a un compromís fratern.
2.- Què vol dir amb això
de “més enllà de l’evangelització permanent”? I en què
consisteix “una nova modalitat de testimoniatge”? Evangelitzar
vol dir mostrar el Regne de Déu al món. Les celebracions
sacramentals i la proclamació de la paraula són mediacions per
ajudar a mostrar el Regne de Déu al món juntament amb un estil de vida
coherent amb l’Evangeli. Aquesta és la veritable evangelització i
no és pas “nova” ja que ens ve del mateix Jesús.
3.- Crec que fa una
separació, sense fonament, entre el camp intra-eclesial i el del món.
Tots dos són específics i propis pel compromís baptismal i la fe.
No hi ha “un primer i immediat treball dels laics” extra
ecclesia. Sembla que els laics fesim nosa dins l’àmbit
intra-eclesial; malgrat que hi han laics que cauen en la temptació
del “mea-pilisme” o replegament dins el món eclesiàstic
i no viure els compromisos en els àmbits familiar, professional i
sócio-polític. El laic no és un estira-cordetes dels capellans,
compromès amb el món. Els preveres, diaques i religiosos i
religioses també cal que estiguin “inserits en el món”, amb
expressivitats pròpies. No m’extranya cert rebuig “eclesial” a
la Germana Lucía Caram i també a alguns “secularitzats” que
continuen amb la seva fidelitat a l’Evangeli de Jesús.
4.- Penso que és
molt imprecís dir que “l’identitat cristiana del laic sigui
estar en el món sense ser del món”. El laic ha d’estar en el
món ja que forma part de l’Església i l’Església està en el
món. No ser del món vol dir no participar ni tenir actituds
contràries a l'Evangeli, assolir amb el nostre estil de vida un món
amb justícia, veritat i llibertat, com va dir Sant Joan XXIII a
l’encíclica Pacem i Terris. No parlem de “Cristians enmig del
món” sinò de “Església enmig del món”. No parlem d’àmbits
intra-eclesials, doncs aquests àmbits també són del món.
Llorenç Casanova
Domènech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada