Ac 2, 1-11
La Pentecosta, en temps
de Jesús, era una festa religiosa, per celebrar el do de la Llei al
Sinaí, i aplegava a Jerusalem nombrosos jueus vinguts d’arreu. Els
deixebles estaven reunits “tots junts al mateix lloc”, donant a
entendre la unitat del grup.
És difícil descriure
l’actuació de Déu, d’aquí la utilització de símbols, dels
que se’ns avisa amb el “com”: com una ventada, com unes
llengües de foc. La remor i el vent, que omplí tota la casa, és un
element adequat per expressar la potencia i dinamisme de l’Esperit.
El mot hebreu ruah, o
el grec pneuma, volen
dir vent, però també esperit. El cop de vent omple tota la casa,
però les llengües de foc es posen sobre cadascú, és el bateig amb
el foc de l’Esperit, que ja anunciava Joan Baptista (Lc 3, 16).
L’Esperit fa caure
totes les barreres que impedien la comunicació entre els homes de
races i llengües diferents, i cadascú sent proclamar la Paraula de
Déu en la seva pròpia llengua, doncs ja no s’expressa sols en la
llengua del Temple, sinó a la de cadascú.
.........................................................................
Jn 15, 26-27; 16, 12-15
Al acostar-se la fi de la
seva missió, Jesús veu que hi ha coses que els deixebles no poden
encara comprendre. El llarg camí de la descoberta de Déu no ha pas
acabat, no es pot entendre tot de cop, i és l’Esperit qui ens
portarà pel camí de la veritat.
Més que una doctrina
sobre la Trinitat, se’ns mostra una estructura trinitària de la
salvació: la iniciativa
ve del Pare, que envia el seu Fill; la realització
històrica s’identifica amb el Fill, que
s’entrega a la seva missió fins a la mort; l’actualització
permanent d’aquest missatge és obra de
l’Esperit, enviat per Jesús de part del Pare, i que habita en els
qui creuen. L’Esperit té una funció didàctica, en relació a la
paraula de Jesús, però no fa noves propostes.
Els evangelistes van
reprendre les paraules de Jesús a la seva manera i en funció de la
seva comunitat. L’Esperit Sant, que se’ns envia, ajuda el creient
a adonar-se de la vigència d’aquestes paraules d’ahir,
confrontades amb els esdeveniments d’avui; només així, l’Esperit
pot mostrar-nos qui és Jesús i què espera de nosaltres.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada